Els que amb l'excusa del feixisme tenen actituds feixistes es diuen refeixistes. Són doblement feixistes, perquè oculten el seu feixisme amb antifeixisme, així insulten tant els qui agredeixen com els qui en altres temps van lluitar de debò contra el feixisme. Un feixisme de dos per un, de supermercat. El refeixisme està arrelant a Catalunya, amb la complicitat d'uns quants mitjans i de no pocs polítics que ignoren que aviat estaran ells també a la diana.
Van venir pels de Vox i jo no vaig dir res, perquè jo no era de Vox, etcètera. El que passa és que els de Vox no són els primers, abans van ser els de Ciutadans, i abans els del PP, i han sofert pintades intimidatòries els socialistes, i els comunistes, i els periodistes, i s'han boicotejat actes a la universitat, i el llistat continua amb qui s'aparti del pensament únic que els refeixistes consideren que ha d'imperar. I ningú diu res. Excepte la Rahola, que ho aplaudeix. Ja ha de ser trist, creure que has dut a terme una acció heroica i trobar-te l'aplaudiment de la Rahola.
Jo dec ser un tio estrany, perquè si un partit polític no m'agrada, em conformo de no votar-lo. I de no anar als seus actes. És clar que, per actuar així, un ha de tenir confiança en el propi cervell, i com podrien els refeixistes tenir confiança en un òrgan del qual desconeixen l'existència. Impedir que d'altres s'expressin significa reconèixer la futilitat dels propis arguments, equival a dir «tinc por que aquests arribin al poder, però com que no soc capaç de contrarestar el que diuen, el millor que puc fer és impedir que parlin». Admetre la inferioritat respecte a qui menystens és dur, per això tenen mèrit els refeixistes que van a tirar pedres o a fer pintades contra els adversaris, capaços de pregonar als quatre vents la pròpia estultícia, la incapacitat manifesta de combatre els altres amb la paraula.
Mussolini també tenia per costum anar a rebentar mítings dels adversaris, però almenys tenia la decència d'anomenar-se feixista sense complexos. A Catalunya, deu ser el fet diferencial, es porta el refeixisme, que és el feixisme dels covards. Feixisme a la catalana, que ens indica com seria la republiqueta que ens volien imposar: un país lliure, sí, però lliure dels que molesten, que són tots els que no pensen com ells.
