Moltes vegades la vida ens desagrada. Però, afortunadament, també ens sorprèn. Crec que al costat de l'humil so de l'amor es troba el sentit exacte de la vida. Tota nota musical és una acceptació sonora. Per tant, al costat d'ella, hi ha la insaciable ruta creadora d'aquells que estimen.
A dia d'avui (segons està el pati) tot s'afirma d'una altra manera. Les tragèdies tenen l'energia furiosa que destrueix amb èmfasi el natural. Encara abordant amb profunditat l'assumpte, he descobert que al costat de la disciplina del sofriment neix l'amor. Nosaltres, els humans, no hem examinat la vida. Hem preferit viure un desordre suprem basat en la distracció i l'entreteniment. I entre tan de disbarat no hem vist l'ordre de prio?ritats.
Al costat de la mort tots busquem la carícia de l'amor. Algú ho dubta? Molts (amb la pandèmia) estan veient les dimensions del seu cor. Altres prefereixen seguir anhelant el divertiment. Ja saben (somric) que els gilipolles són els hereus de la superficialitat. Joderrrrrr, quantes actituds s'assemblen al més bàsic i elemental.
Sortirem de tot l'assumpte sent més íntegres i recomençant pel principi. Sí, obrant igual que ho van fer els nostres avis; defensant la bellesa de l'amor que ho integra tot. Segurament tornem a l'elegància constructiva d'altres temps. Sí, la que ens mostrava l'abundància d'allò humil al costat d'una olla.
Venen temps difícils... No s'oblidin de veure de forma immediata en què consisteix la veritable abundància i la veritable pobresa.
