10 de febrer de 2021
10.02.2021
Diari de Girona

Cartes

10.02.2021 | 00:29
Cartes

A l'amic Loste
Quim Torra - Girona
Estic satisfet de la teva carta contestant-ne una de meva. Donada l'amistat que ens professem, més que enviar cartes, bo seria que tu i jo parléssim tranquil·lament, ja sigui a la Florència catalana o al teu bonic poble alt-empordanès. Ara ets tu qui té la paraula per quedar.

La ràdio i el català
Salvador Tarradas Ustrell - Gualta
Fa uns dies vaig escoltar una entrevista que feien a un raper que, entre altres coses, deia (cito de memòria): «La llengua catalana és molt difícil. Nosaltres els rapers quan cantem utilitzem el llenguatge del carrer, diem castellanismes i som conscients que parlem incorrectament, però això forma part del nostre estil i és el que el nostre públic ens demana. En canvi, vosaltres, els mitjans de comunicació, esteu obligats a utilitzar correctament la llengua perquè sou models i heu de donar exemple». Això ho deia a la ràdio on es maltracta més el català, deixant de banda els programes humorístics, els tertulians, els col·laboradors i els entrevistats, que encara els hem d'agrair l'esforç per parlar català.
A cap país europeu acceptarien que treballés a una ràdio de prestigi algú que pateix diglòssia (per exemple no distingeix les esses sordes de les sonores) o tics verbals (per exemple repetir fins l'avorriment «és a dir», «en fi», «evidentment», «diguem-ne», «no?»). Això només passa aquí, on la llengua està en perill de desaparèixer de l'àmbit públic i so­cial, mentre alguns comunicadors professionals estan més preo­cupats per millorar els índexs d'audiència que la qualitat del seu català.

Els comicis a Catalunya
Jesús Domingo Martínez - Girona
Penso que era desitjable que els comicis a Catalunya se celebressin en la data prevista per no allargar més una situació política de desgovern i descontrol. En tot cas, no hauria estat de rebut un ajornament en funció de càlculs derivats dels interessos de cap formació política. Catalunya es mereix un període de calma institucional en què prevalguin les actuacions destinades a donar resposta als problemes reals dels ciutadans. Un Govern centrat en el bé comú, no entestat a aug­men­tar més la fragmentació i la ruptura del teixit social. Un Govern amb un pla de reconstrucció i de reconciliació, i amb una sensibilitat cap als més desfavorits. Catalunya es mereix un nou temps polític. Esperem a veure què passa després de diumenge que ve.

Ara és la nostra, tothom a votar!
Francesc Buixeda Cabre - Santa Pau
Per fi, com que no intentaren nomenar nou president de la Generalitat, per la inhabilitació de l'anterior, s'han convocat automàticament les eleccions al Parlament de Catalunya, el diumenge dia 14 de l'actual mes.
La candidatura del PSC, encapçalada per l'exministre de Sanitat del Govern de l'Estat, ha estat un ensurt inesperat, oi? El Parlament i Govern no els satisfeia? «Per la pandèmia» i dicta decret suspenent-les fins al pròxim mes de maig, es presenten impugnacions i finalment per resolucions del TSJC s'anul·la el decret i retorna el procés a l'inici.
En la convocatòria d'aquests comicis, no hi ha dia sense entrebancs, la pandèmia, els membres de les taules, els locals, les mesures de seguretat, posposar el resultat a 48 hores després si hi ha taules que no es puguin constituir, l'abstenció, etc., pel neguit dels independentistes per la possible pèrdua d'hegemonia. Dins d'aquesta pandèmia s'han convocat i tingut lloc diferents comicis en tot el món, i cap ha provocat aquesta preocupació. Anem als transports públics, a les escoles, i als serveis essencials (com hospitals, bancs, perruqueries, fabriques, alimentació, etc.), i fins ara ningú ha posat «el crit al cel». Què serà?
Doncs, ciutadans, ara és la nostra. Hem de menysprear els sorolls que promou la classe política, i ara sí, com que no ens sancio­naran, hem d'anar a votar tothom i amb totes les ganes, per aconseguir fer un tomb a la situació catalana perquè es recuperi el seny i el nostre país torni a funcionar, deu anys de pastura han cruspit tota l'herba i també la credibilitat. Ells estan a les nostres mans! Anem doncs el diumenge a fer-ho possible.

Portals estel·lars
Josep Baella Isanta - Girona
«Elies és endut al cel. Quan el senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta (la Bíblia)». «Hi ha coses conegudes i per conèixer i enmig hi ha els portals (Aldous Huxley)».
Ginys, estructures i llocs increïbles descoberts a tot el món, semblen demostrar que els antics havien descobert com viatjar a través d'unes Portes Estel·lars, escampades per tot el planeta (Stargate). Entre aquests llocs, trobem a Egipte (Abu Gurab) el «portal dels Déus», que és la estructura més antiga del planeta, d'alabastre, amb l'orientació dels quatre punts cardinals. Al Perú (Hayu Marca). A Turquia (Göbekli Te­pe). A Gran Bretanya (Stonehenge). A Sri Lanka (Ranmasu Uyana), etc.
Al programa espacial amb el llançament d'unes sondes per estudiar la composició i el comportament del Sol, es va confirmar que el Sol no és un generador de fusió nuclear gegant, sinó que és de naturalesa elèctrica. Els esclats de plasma actuarien com a portals. Alguns físics pensen que el sol és una porta intergalàctica natural, utilitzada per civilitzacions extraterrestres. Una xarxa de portals que s'estenen per la galàxia. Una mena d'internet intergalàctic.
L'equip de genètica comparativa de la universitat suïssa del Caire ha publicat recentment el resultat d'un estudi de set anys, corresponent a l'estudi del genoma de nou faraons egipcis. Vuit de les mostres van ser normals, però la novena, corresponent a la tomba Kv55 (Akenaton), va ser molt inusual. L'ADN d'Akenaton no és d'aquest món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook