Hi ha vides marcades per la carència. Resulta complicat, per no dir impossible, prestar atenció a determinades persones. Sempre he pensat (opinió subjectiva) que tot aquell que no té inquietuds intel·lectuals al final no es reconeix en res. Hi ha coses que testimonien la manca d'entesa i són l'al·lusió que verifica com de llunyans podem estar de moltes paraules. Em sorprèn veure el gest evasiu dels que no han fixat la seva atenció en els llibres...
Hi ha dies que és menester armar-se de paciència i fugir de l'esclat de les malicioses dificultats dels ignorants. És curiós, en tots, impera la necessitat d'exigència i sempre li concedeixen a l'egoisme un primer pla.
Pressento (potser és cosa meva) que venen temps cridaners. Les coses que no s'entenen (tard o d'hora) es converteixen en ràbia. A cridar! O potser millor: a tocar els collons! Per què hi ha persones que no entenen res? Crec que els poc instruïts es sacsegen la ignorància culpant a tot aquell que no l'exhala. La forma en la qual ens manifestem diu molt de nosaltres... Entre tant de soroll i agitació és important comptar amb l'abundància dels llibres. La seva presència hauria de multiplicar-se i convertir-se en l'escut que ens allunya de moltes coses. Entre aquestes, les que satisfan amb violència la falta d'entesa.
La societat mai serà un lloc abundant sense la fecunditat que ho multiplica tot: el coneixement. Les idees converteixen en nou fins i tot el vell. I ens preparen per abordar noves formes de vida.
