11 de febrer de 2021
11.02.2021
Diari de Girona

Cartes

11.02.2021 | 06:00
Cartes

«Vacunajeta»
Carles Mallart - Girona
Trobo darrerament en alguns dels portals digitals de Madrid un nou concepte: el «vacunajeta». La traducció al català seria «vacunabarrut», «vacunagaltes» o «morrovacuna». Som el país de la picaresca, però també el dels fariseus que s'estripen els vestits a la primera ocasió que poden. De tots és conegut que l'arribada de les vacunes, provinents d'Europa, s'ha esgavellat o –diguem-ho en termes suaus– «endarrerit» per culpa d'alguns països eixerits que n'han desviat, possiblement sota mà, els enviaments a altres ­destinacions, per una qüestió econòmica o de compromisos. I aquí, com es diu vulgarment, hem quedat cardats.
Uns milers d'espavilats, gent del «mando en plaza» carregats de medalles, alcaldes, bisbes i qualsevol president, encara que sigui de l'escala de casa... s'han afegit a la festa i s'han vacunat com a col·lectius prioritaris d'alt risc de contagi, com sí que ho és la gent gran dels geriàtrics. I ho han fet buscant qualsevol excusa o qüestió per ser els primers, fent vàlid allò de «vaya yo caliente y ríase la gente». N'han trans­cendit molts casos, alguns acompanyats de dimissions (pocs) i d'altres que no pensen plegar sota cap concepte: això meu no m'ho toquis.
Lamentablement, els hem posat tots dins el mateix cistell, tot i que alguns, per treballar molt propers a factors de risc, tenien dret i recomanació de vacunar-se. I a aquests els hem vilipendiat a tort i a dret per manca d'una regulació exacta i concreta, com la que podem observar en els confinaments, en què tot està previst i detallat.
Encara som a temps de ­rectificar, si els polítics promouen una normativa clara, detallada i contundent de qui té dret a prioritzar la vacunació i qui no. Semblem la banda de l'Empastre, se'n recorden d'ells?

Drets i deures
Anna M. Picas I Genís - La Jonquera
Tenim dret a votar el dia 14, ho avala la Junta Electoral i Tribunals.
També és un dret tenir ­sostre, llum, treball i un plat a taula. Deure que està pendent.
El Procicat ens ha marcat uns deures. Ens ha obligat a quedar-nos a casa per evitar contagis, mascaretes, dues bombolles, teletreball, suprimir tota relació familiar, social i d'oci. Ara hem de trencar aquest deure el dia 14 pel dret a vot.
També té el dret a dir no el que li ha tocat formar part d'una mesa. A qui ho demana no l'hi accepten. El seu deure és presentar-s'hi; si no, el sancionen. Després ens parlen de llibertat.
Diuen que està garantida la seguretat amb compliment estricte de totes les mesures.
El segur és que el dia 15 escoltarem els partits, tots hauran guanyat, alguns la seva cadira o poltrona assignant-se un bon salari perquè hi tenen dret, que no serà el sou mínim garantit que tant prediquen pels altres. El seu deure seria donar exemple.

De veritat hem canviat tant les dones?

Nora González Salas - Girona
Gent de Catalunya, us demano que deixeu tot el que estigueu fent i us pareu a pensar sobre la dona en els últims anys, creieu que estava ben considerada o bé penseu que no tenia els mateixos drets que un home? Doncs bé, jo mateixa us puc respondre a aquesta pregunta.
Durant la Segona República, com molts de vosaltres sabeu, la dona va aconseguir el dret del vot i el 1933 moltes d'elles van poder anar a votar per primer cop. Però a causa de la regressió i repercussió de les dones durant la dictadura franquista, la dona va tornar enrere de tots els drets que havia guanyat durant la Segona República, és a dir, la dona va perdre tot, fins i tot depenia del marit per dur a termes certes coses. Però gràcies a la democràcia, la dona va recuperar aquells drets perduts durant la dictadura franquista, i és ara quan podem gaudir d'una sèrie de drets i obligacions iguals que els homes.
No obstant això, encara no podem parlar d'una igualtat efectiva, ja que en molts àmbits, com per exemple en el laboral, la dona se sent inferior que els homes.
Ara que ja us ho he explicat tot, què penseu vosaltres?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit