11 de febrer de 2021
11.02.2021
Diari de Girona

No és l'energia eòlica, és com es vol implantar

10.02.2021 | 23:40
No és l'energia eòlica, és com es vol implantar

L'any 2010, l'Empordà va rebre una allau de projectes per a la instal·lació d'energia eòlica a la comarca. Igual que ara, aquest «tsunami» estava motivat no per l'eficiència d'empreses arrelades al territori que financen les seves inversions, sinó pel «manà» públic. Unes subvencions a les renovables que expliquen bona part del sobrecost de la factura elèctrica actual. Les subvencions públiques per beneficiar a les multinacionals de sempre i pagant els consumidors.

El 2021, es produeix una nova allau de projectes també motivats per l'enorme quantitat de diner públic que vindrà a través dels fons Next Generation de la UE. Com és que hem estat una dècada sense projectes i ara n'hi ha una allau? Doncs perquè no hi havia oportunitat de fer un negoci rodó amb els diners de tots.

El que és més greu de la situació ac?tual és que aquests diners en teoria són per reparar els estralls econòmics que ha suposat la pandèmia. I ja comencem a veure cap a on volen alguns que vagin les coses. Molt pocs diners per a aquells sectors que literalment s'han arruïnat –comerç, turisme, cultura, mobilitat, esport, etc.– i la majoria dels fons directes a aquells sectors que menys han patit la crisi: el sector energètic.

Segurament hauria de ser molt més prioritari apostar per sectors que són clau en la nostra economia, que ho han passat molt malament, i que necessiten aquestes ajudes per modernitzar-se i ser més competitius i sostenibles. Fa pocs dies el professor José Antonio Donaire apuntava en aquesta direcció. Sembla que aquests fons només siguin per a la Catalunya del futur, superant la Catalunya actual quan bona part dels catalans encara viuen d'aquesta economia real, gens subvencionada. I a més és la que aporta ingressos.

Partint d'aquest escenari, encara em sembla més escandalosa la deriva actual en la implantació de l'energia eòlica a l'Empordà. I és que, com diuen la majoria dels alcaldes de la comarca i les entitats ecologistes, no és l'energia eòlica el problema, sinó la manera com es vol implantar a casa nostra.

No deu ser tan difícil planificar i arribar a acords sobre els espais més adequats per a la seva implantació i alhora apostar per models menys especulatius.

Com us deia, fa deu anys es van intentar implantar més de vint parcs eòlics a l'Alt Empordà que suposaven centenars de molins de més de 200 metres d'altura escampats per tota la plana. Un impacte visual sense sentit si pensem que el tram de la MAT a l'Empordà es va soterrar (amb un sobrecost deu vegades més alt) justament pel seu impacte visual. Tot eren macroprojectes com els actuals, liderats per grans companyies energètiques i comptant amb les subvencions públiques. No se'n va fer cap.

Aquell mateix any, el 2010, el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat va fer una enquesta a les zones on estava prevista la instal·lació d'aquests megapolígons eòlics: Anoia, Segarra, Ribera d'Ebre, Conca de Barberà i Empordà, entre altres. L'Empordà va ser l'única zona de Catalunya on hi havia més contraris d'aquestes macroinstal·lacions (36%) que partidaris (32%). A la resta de les comarques, els favorables a la instal·lació superaven el 80% i els contraris no passaven del 7%.

Si ara aneu allà on hi ha instal·lacions eòliques veureu quina opinió en tenen avui. Una opinió molt diferent de la de fa una dècada.

Aquest és el principal motiu pel qual a l'Empordà no hi ha instal·lacions eòliques.

I és que el problema és el plantejament de la implantació. Per què el territori ha d'assumir el cost de la generació de l'energia que consumeixen les grans àrees metropolitanes? Bàsicament per dos motius: perquè aquest país castiga el rerepaís i perquè és més barat. No té sentit que en un país amb un desequilibri territorial tan gran es generin polígons industrials als espais naturals destruint l'aposta de desenvolupament que s'ha fet i en canvi a l'entorn dels grans nuclis de població no hi hagi grans instal·lacions eòliques o solars. Quan veurem centenars de molins gegants o camps de plaques solars a Collserola, el Montseny, el Montnegre o als Àngels? Per què aquestes instal·lacions no poden anar als corredors viaris o als polígons industrials? Per què sempre als entorns naturals i en petits pobles?

Tant costa d'entendre que no es poden imposar unes instal·lacions que canviaran per sempre els pobles allà on s'instal·len sense el suport de la gent? Tant costa d'entendre que sense que la gent hi estigui a favor no hi ha res a fer?

Hi ha una cosa que ha canviat respecte a fa 10 anys, i és que llavors només una part de la ciutadania hi estava en contra i molts alcaldes i polítics ho veien com un Bienvenido Mister Marshall. Avui ja no. El manifest dels alcaldes de l'Albera o la petició dels alcaldes de l'Alt Empordà ens mostren que la imposició no és possible.

Cal una aposta per l'energia verda però no es pot imposar des de Barcelona.

Cal una planificació de país. No pot ser el campi qui pugui actual fruit del darrer decret aprovat amb la legislatura esgotada. Encara tenim temps de fer les coses bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook