Cartes

MARC TORNÉ

La meva dona i jo volem donar les gràcies a tots els professionals de l'hospital Josep Trueta en un dels pitjors moments de les nostres vides.

Ens vau ajudar a passar el dol d'una forma més tranquil·la i relaxada. Des del zelador/a, al personal d'urgències, a les infermeres, a les auxiliars d'infermeria i psicologia, a la psicòloga i també a les ginecòlogues.

En tot moment, vau estar al nostre costat pel que fos i sobretot, ens vau ajudar a sentir-nos una mica millor, tot i provocar el part per treure la nostra filla morta.

És per totes aquestes petites i grans coses que us volem agrair tot el suport i com tracteu el dol per la pèrdua d'un ésser humà, començant per l'entrada a l'hospital i fins a la sortida amb una petita caixeta de record.

Moltes gràcies.

Volem viure el dia de la marmota?

Jordi Cordon Pulido

He decidit donar suport al PNC el proper 14-F perquè estic cansat d'escoltar sempre el mateix i veient que anem cap al dia de la marmota i tornar a tenir un govern que no ens traurà del pou on som

No vull passar més vergonya. Necessitem reconstruir el país i tornar a ser capdavanters econòmicament i social, sense renunciar als nostres ideals i valors. El Partit Nacionalista de Catalunya és una proposta nova, fresca, sense motxilles, amb voluntat de servei, amb gent preparada, que escolta i prioritza els problemes actuals:

- Liquiditat, solucions i ajudes directes per autònoms, microempreses i pimes que hagin registrat pèrdues. Aprofitarem al màxim els ajuts europeus (Next Generation EU).

- Estímuls per afavorir la contractació dels 260.000 joves menors de 25 anys que tenim aturats.

- Stop okupacions.

?- Suprimir l'impost de successions i de patrimoni. Rebaixar els trams d'IVA i IRPF.

- Construir cada any 2.000 habitatges socials.

- Aconseguirem el concert econòmic.

- Rebutjar acords amb partits que apostin per la confrontació i la desobediència.

Per tot això, i per la gent d'aquest país, els donaré suport i si esteu llegint el meu humil i sincer escrit, demàno que valoreu també fer-ho.

Sé que molts de vosaltres sou simpatitzants d'altres formacions, legítim només faltaria, però aquestes eleccions No van de: Soy del Betis anque pierda! Aquestes eleccions van més enllà de les nostres ideologies polítiques, van de si volem recuperar la Catalunya envejada per tothom i sortir del pou d'on som.

Si us atrau el projecte del PNC i considereu que podem ser un revulsiu en la política catalana i gironina, ajudeu-me a difondre aquests pensaments.

Si som molts canviarem les coses, si no, tot seguirà igual i el dilluns seguirem criticant i lamentant l'oportunitat que vam tenir el dia abans de seguir o no amb: el dia de la marmota.

Anomalia democràtica

Maria Salip Calvó GIRONA

Segons el sr. Iglesias,en aquest país patim una anomalia democràtica, doncs té raó, l'anomalia és ell. Anomalia democràtica és que el sr. Sánchez hagi pactat amb comunistes, terroristes i golpistes, després de jurar i perjurar que no ho faria, i ara els tenim i patim en el govern. Anomalia democràtica és que aquí a Catalunya es rebi amb els braços oberts l'assassí terrorista Otegui,mentre es tiren pedres i altres objectes a un partit democràtic, constitucionalista, tercera força política. No es va arribar a més, gràcies a l'actuació dels Mossos. Varen demostrar un odi foll perillós, també que els feixistes i antidemocràtics són ells.

El sr. Iglesias i la seva parella haurien de ser vicepresident i ministra a Veneçuela amb el seu amic i admirat Maduro,però per anomalia democràtica, gràcies al sr. Sánchez, els tenim aquí.

La mort viva!

Albert Altés Segura LLANÇÀ

Ja sé que no té massa lògica el que dic però aquests dies he pensat que ja fa quasi deu mesos que a poc a poc hem acceptat que la mort està més viva que mai. Per dir-ho suaument, mai havíem tingut la mort tan present a les nostres vides. Escoltar cada dia que degut a la covid existeixen tantes morts a Catalunya, Espanya o al món sencer, ens esgarrifa! Doncs sí, és una realitat com el fet de néixer. A ningú li agrada viure pensant en la mort però hem d'entendre que forma part del nostre cicle vital. Tampoc ens hem de capficar però sí pensar-hi més. Si ho fem, segur que valorarem millor la vida que gaudim. Malgrat els mil entrebancs que patim, viure'ls i superar-los, diria que és la única raó de ser.