A mi m'agrada que m'entrevistin, fins i tot gaudeixo, però és que no tinc res a amagar. Per això entenc perfectament que un partit polític de passat tèrbol, present sospitós i futur penitenciari, prefereixi no sortir als papers. JuntsxOcultar o com es digui, és l'únic partit que no ha volgut que jo entrevistés la seva candidata gironina, cosa ben lògica. Com més té un partit a amagar, menys ha de sortir a la premsa, és natural. Fins i tot m'estranya que concorrin a les eleccions, haurien de mantenir un perfil discret, no sigui que surti a la llum el que no ha de sortir-hi. O potser s'hi presenten precisament perquè és la millor manera d'amagar totes les coses tèrboles, que no n'han de tenir poques. Si en tindran, que la seva candidata a la Generalitat, Laura Borràs, ja ve imputada de sèrie, aquest cop no caldrà ni esperar que cometi un delicte quan sigui diputada, arriba amb la feina feta.

-Inventa't una entrevista a en Puigdemont, em diuen al bar La Tahona, àgora del saber al barri de Can Gibert, així que coneixen la situació.

M'hi poso.

-A vostè per què li diuen el Vivales?

-Perquè no m'importen les conseqüències cap els altres dels meus actes i perquè visc a cos de rei gràcies als il·lusos que se'n fien de mi.

-Però viu lluny de la seva família.

-Doncs més al meu favor (riu). Soc el millor!

No queda gaire professional, millor segueixo explicant els fets. Estic segur, perquè la conec, que Gemma Geis, que així es diu la no entrevistada candidata gironina de JuntsxAmagar-se o com es digui, res no hi ha tingut a veure, a ella li ha tocat el galdós paper de donar excuses de manca de temps. Durant dues setmanes no ha disposat de mitja hora lliure -ni de dia ni de nit, ni de matí ni de tarda, ni presencial ni per telèfon- per respondre un entrevistador, només un, aquest servidor, perquè per a tota la resta ha tingut temps. No, les ordres de no concedir entrevista a Diari de Girona venien de més amunt, tant jeràrquica com geogràficament. Però com que els dirigents de JuntsxPor o com es digui, no es caracteritzen pel seu valor, no van ni tenir el coratge de dir «no volem entrevista amb Diari de Girona», i s'han dedicat a donar llargues fins avui. Com aquell qui en lloc de confessar als companys que té por i se'n va a l'estranger, els emplaça a tots dilluns al despatx. O com aquell qui envia els ciutadans a votar i defensar urnes, i ell fuig a un altre col·legi electoral quan s'assabenta de la presència de policies.

JuntsxCagats o com es digui, creu que negant una entrevista menystenen al mitjà, però a qui menystenen és als votants, que tenen dret a conèixer els projectes d'aquesta formació. És clar que tal premissa se sustenta en què tinguin algun projecte, i durant els darrers anys han demostrat que d'això, res. JuntsxRiuredelsvotants o com es digui ha obrat santament: un partit creat només perquè els seus dirigents visquin dels pressupostos públics, no té res a dir a la premsa. Per quin motiu haurien de sortir al diari i declarar «Voteu-nos perquè no hàgim de treballar mai, que és molt cansat», si tothom ho sap? El paper de diari és molt car per malgastar-lo. I els periodistes poden fer preguntes incòmodes, molt millor anar a rebre massatges al FAQS.