Tots els partits independentistes s'han compromès per escrit a no pactar amb el PSC després del 14 de febrer. Ho han fet mitjançant una carta signada en la qual tornen a col·locar com a únic horitzó avançar cap a la independència.

Enmig d'una pandèmia i d'una crisi econòmica i social sense precedents, les mateixes formacions que han retallat sense pietat la salut, l'educació i els serveis socials, intenten tornar a situar el monotema com a eix d'aquestes eleccions.

Catalunya va reduir un 20% la seva despesa social entre el 2009 i el 2019. Ho diu en un nou informe l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials que constata que no només som la comunitat que més ha retallat en polítiques socials en l'última dècada, sinó que també estem en l'últim lloc en despesa per habitant en sanitat i educació.

Les víctimes d'aquestes polítiques són persones grans que esperen una cirurgia, infants que viuen en llars que no poden fer front al pagament de subministraments o falsos autònoms que formen part del mig milió de treballadors i treballadores que ja vivia sota el nivell de la pobresa abans de la pandèmia. Com han influït les retallades en la salut d'aquestes persones, en la bretxa educativa entre els infants que tenen i els que no tenen o en la lluita quotidiana de les famílies monoparentals?

No ho sabem perquè l'agenda política, però també la dels nostres mitjans de comunicació públics i subvencionats, s'ha centrat en un únic tema. Mentre les vides de les persones es deterioraven, els governs que se succeïen al capdavant de la Generalitat dedicaven les seves energies a un procés que deien que ens conduiria a la independència, però que en realitat ha servit per tapar amb banderes una emergència social que ha quedat relegada del debat polític.

Des que Artur Mas va presumir que portaria les retallades més enllà que qualsevol altra administració, sense pensar que en aquell moment ja hi havia un de cada cinc menors vivint sota el llindar de la pobresa, la situació no ha fet més que empitjorar a Catalunya. Segons un informe presentat fa uns dies per Oxfam Intermón, 120.000 catalans i catalanes s'han sumat a les files de la pobresa com a conseqüència de la pandèmia i amb el resultat que 1.146.238 persones no són capaces de satisfer les seves necessitats bàsiques. D'aquestes, almenys mig milió pateix una privació material severa, és a dir, no pot pagar els subministres, mantenir la seva llar calenta o consumir una dieta equilibrada.

La nova etapa que obren les eleccions del 14 de febrer ha de servir per canviar de rumb. Necessitem situar la lluita contra la pobresa i la desigualtat com una prioritat de primer ordre. Cal que els fons europeus siguin utilitzats per recuperar tot allò que ha quedat relegat en aquests anys. Necessitem un govern que canviï el rumb i que, en lloc de prioritzar la divisió i la lluita contra una força política, ho faci contra tot allò que els governs independentistes han deixat de banda i que ens ha fet més pobres i més desiguals.