Catalunya va bé. Molt bé. Tan bé que és l'enveja del món. L'economia puja com un coet i les desigualtats tendeixen a zero a bon ritme. Amb prou feines es registra fracàs escolar i els metges de primària s'avorreixen als consultoris, mentre els hospitals surten a buscar pacients en haver desaparegut les llistes d'espera. Tothom gaudeix d'una feina gratificant, un habitatge digne i la garantia d'una pensió suficient. El sexisme ha desaparegut, només es veuen delictes a la tele i el principal contaminant de l'aire són les fogueres de Sant Joan. L'ús social del català recupera posicions perquè els parlants de les altres llengües l'abracen amb entusiasme per qüestió de prestigi. En aquesta matèria el consens polític és del cent per cent. La cultura suposa una desena part de tots els pressupostos, i el mecenatge s'ha disparat. El finançament ja no és un problema, perquè s'ha assolit un acord amb l'Estat per garantir uns ingressos proporcionals al percentatge del PIB, que és l'indicador més favorable. S'està buscant la millor data per a un referèndum d'autodeterminació vinculant, i el capità general de la regió militar s'ha compromès a posar-se a les ordres de la Generalitat si guanya l'opció de la independència. Ateses totes aquestes meravelles, i no sabent de quins temes debatre en la recta final de la campanya electoral, totes les mirades s'han girat cap a l'absurda relliscada del candidat socialista i exministre de Sanitat, Salvador Illa, que va rebutjar la invitació a fer-se una test de COVID-19 abans del debat electoral a TV3. Va ser un error innecessari que demostra poca flexibilitat i un excés d'orgull, i que ben aprofitat dona per a molt, ja que mentre uns l'acusen de posar en perill tota la plantilla de TV3 (més de dues mil persones), altres sospiten que volia amagar una vacunació d'estranquis, per molt que ell ho negui. Que bé, que ens puguem entretenir amb aquesta història perquè tots els problemes importants ja han estat solucionats!