L'OMS no deixa de sorprendre. Ara, un any i mig després del sorgiment de la pandèmia mundial més important i perillosa dels darrers anys, pitjor, fins i tot, que l'aparició del reggaeton o el trap, l'organització mundial de la salut s'ha desplaçat al punt 0, a Wuhan, per investigar les possibles causes. Amb aquest curiós modus operandi, òbviament, no han trobat proves concloents de cap teoria, en especial la que apuntava a la fuga del virus d'un laboratori (de manera accidental o no tant) com a principal tesi inculpatòria. Potser estic massa intoxicat per thrillers d'investigació tipus C.S.I i se'm fa estrany que els experts es desplacin a l'escenari d'un crim per buscar proves un any després que aquest s'hagi produït. A saber. Fins i tot he arribat a pensar que es tractava d'un nou mètode d'estudi científic que fa del pas del temps una virtut, i a mi -que soc de lletres- se m'escapa de tota lògica i comprensió. Però ho dubto. Sigui com sigui, aquest equip de suposats experts, que per moments semblen haver estat formats pel professor Bacterio de la T.I.A., acaba d'anunciar que encara no ha identificat l'origen del coronavirus. Com per trobar algun tipus de pista! Però això no és el més greu, el pitjor és que aquesta conclusió ha fet fortes altres teories, cadascuna més absurda i ridícula que l'anterior: la primera, la que des del principi ens han volgut fer creure, aquella que el virus és d'origen animal i que va saltar d'un ratpenat a una espècie intermèdia fins a acabar acomodant-se entre nosaltres; la segona, que el virus va arribar a Wuhan a través d'aliments congelats.
Si una cosa queda clara amb tota aquesta farsa, amb aquesta falta de rigor tan generalitzada, és que a l'OMS, o són més curts que un gnom sense barret, o es pensen que la resta ho som encara més que ells. Poques conclusions aprofitables es poden extreure de publicitar a bombo i platet investigacions com aquesta, organitzades sense cap ni peus, a destemps i amb la ferma sospita que en cap cas es contradiran els postulats de la Xina, país de dubtosa transparència, el qual, casualment, controla l'òrgan executiu de l'organització, per tot seguit llançar hipòtesis amb l'únic crèdit que la paraula. Tret, és clar, que tot plegat respongui a una calculada operació de blanquejament. Sigui com sigui, arribats a aquest punt, segueixo sense entendre per què encara avui els governs i els mitjans de comunicació de tot el món continuen tenint en compte els comunicats d'aquesta banda de matussers amb credibilitat subzero, un organisme que -caldria recordar-ho-, és finançat per països de quasi tot el món, no només pel gegant groc, i que té com a principals objectius vigilar, controlar, advertir i ajudar a gestionar els governs, les situacions de risc sanitari que es produeixin a qualsevol part del planeta. Una cosa que, a banda de generar «memes» a mansalva -això sí-, de moment, ni ha fet, ni se l'espera.
