Hi ha nervis en el sector assegurador per l'allau de reclamacions que els pot caure a sobre després d'una sentència de l'Audiència Provincial de Girona, del passat dia 3, que condemna SegurCaixa Adeslas a indemnitzar amb 6.000 € els danys patits per una pizzeria de Girona arran del confinament. El cas és remarcable perquè és la primera resolució judicial a Espanya que encoloma a una asseguradora el perjudici econòmic derivat del confinament.

No queda clar que cap de les parts pensés en la pandèmia quan, tot just un mes abans que el Govern espanyol la decretés oficialment, van signar la pòlissa. Certament, aquesta cobria expressament la pèrdua de beneficis derivada d'una eventual paralització d'activitat. Aturat el negoci, doncs, l'amo de la pizzeria tindria dret a cobrar 200 € al dia, fins a un màxim de 30 dies. Com tots sabem, el confinament es va allargar força més temps. Segons relata la mateixa sentència, el restaurador s'havia basat a l'hora de contractar en un opuscle informatiu, on es descrivia en línies generals la cobertura aplicable. Succeeix, però, que en la pòlissa es feia referència a unes condicions generals. Tots sabem que llegir-les és una pèrdua de temps i que la major part és incomprensible, fins i tot per als advocats. Però resulta que en la pàgina 60-61 de les dites condicions l'asseguradora havia establert, d'esquenes a l'altra part, que la pòlissa no cobriria els danys derivats del tancament del negoci si aquest es produïa arran d'una decisió administrativa. Així doncs, en reclamar la indemnització màxima a la companyia asseguradora, aquesta va trobar en la lletra petita una excusa per a no pagar, conforme al guió habitual.

L'Audiència de Girona, en una sentència de què ha estat ponent el seu president, el Sr. Fernando Lacaba Sánchez, revoca la del Jutjat de primera instància núm. 2 de Girona, de 20 de novembre de 2020, que havia desestimat la demanda i condemnat el reclamant en costes, i obliga l'asseguradora a satisfer els 6.000 €. L'Audiència imposa el seu propi criteri, en entendre que l'exclusió del tancament per decisió administrativa limita els drets de l'assegurat, limitació que segons la llei del contracte d'assegurança s'ha de destacar en el contracte i acceptar de manera expressa per l'altra part. Que l'asseguradora va actuar incorrectament resulta evident. No obstant això, la sentència no entra a analitzar si realment hi havia un sinistre, això és, una concreció del risc assegurat, que en aquests casos sol ser un dany material a les instal·lacions, com ara un incendi, inundació, robatori, etc., i no pas una pandèmia. La sentència passa de puntetes sobre aquest aspecte clau, i retreu a l'asseguradora demandada no haver-lo controvertit. En definitiva, suposa una victòria per a un restaurador ja prou castigat per la crisi actual, així com segurament representa un maldecap per a molts advocats de companyies d'assegurances. La pinya per a elles, si s'estén aquest criteri, pot ser considerable.