Horitzons Tot sopant les meves filles deixen anar el que és el seu horitzó: «Queden 16 divendres i la Selectivitat». Segon de batxillerat és aquell any d'estudi dur i exigent amb l'horitzó de la prova que és la porta d'entrada als estudis universitaris. Els divendres, m'expliquen, són el dia de felicitat i una mica de respir perquè segur que no hi ha examen el dia següent. Altres compten les setmanes que falten per a la vacuna. Això és el que compten els meus pares, que passen dels 85 i que no acaben d'entendre els criteris de vacunació d'aquesta segona fase. Un espera amb impaciència que sigui convocat a la punxada i l'altre part de la parella més aviat no hi té pressa. Mentrestant, a casa, resguardats i mirant de minimitzar els riscos dels contactes, que mai són del tot garantits. Horitzons diferents. El noi que regenta el bar de sota a casa fa números de quants mesos pot pagar el lloguer i està molt a punt de tirar la tovallola. 16 divendres i una Selectivitat. Com han viscut els nostres joves aquests anys únics en els quals s'han perdut el que donaven per segur. De prop o de lluny han viscut la mort i la vida fràgil.
Quines Coses Una de les proves de major felicitat és tornar a ordenar els llibres de la biblioteca després d'haver-la encapsat ràpid i de forma no acordada. El retrobament amb els llibres estimats. També l'oportunitat per considerar per primer cop aviar-ne algunes que no han aguantat el pas dels anys ni la consistència intel·lectual de les hipòtesis formulades. El que impacta és que alguns d'aquests de què es pot prescindir són llibres dedicats per antigues estrelles brillants. Retorn als clàssics, molt millor. I entre el que he desencapsat m'he trobat un petit llibre que du per títol Globalización y reducción de la pobreza, editat per la Fundació Faes. L'autor és Xavier Sala-Martin i el pròleg, anunciat en portada, és d'Esperanza Aguirre. Quines coses en la passarel·la de l'estrallat independentista processista. No és un llibre per posar a Wallapop...
Fons Europeus Els fons anticovid de la Unió Europea per a la reactivació econòmica són d'una importància cabdal. Molt més importants que el que va ser el Pla Marshall per a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Són fons que estaran destinats a grans projectes de digitalització, transició energètica... seran una accelerador d'un nou model productiu que teníem latent. Seran diners públics als quals s'haurà d'accedir per concursos de lliure concurrència i amb total transparència. Com sempre que hi ha grans quantitats de diner públic en joc, caldrà ser especialment vigilants en la justificació del bon ús i la prevenció de la corrupció. Em va semblar xocant, vaja, un escàndol, que la setmana passada el Departament d'Empresa anunciés uns quants projectes, crec que eren 29, que havia seleccionat com a susceptibles d'aconseguir fons europeus. Quina manipulació! Als fons europeus s'hi accedeix per lliure concurrència i fruit d'un procés transparent. Aquest assenyalament de bons projectes sense que s'hagi obert cap concurs té molt de fer passar gat per llebre. Dijous em va trucar un professor que també té la seva empresa incipient en Intel·ligència Artificial i processament de dades. Un magnífic exemple de transferència del coneixement a l'economia productiva. Em diu que el dia anterior el secretari general del departament d'Empresa havia estat a la seva ciutat i havia citat empresaris en un reservat per prometre fons europeus. Bona gent que feien números d'ajudes per uns quants milers d'euros i que van consumir unes copes de begudes d'alta graduació a la salut del pressupost públic. El meu amic, que malgrat aquesta imatge negativa, encara té un gram de confiança en els timoners del procés ara mutat en pijoprocés, va quedar amb el dubte de si un secretari general d'un departament de la Generalitat podia repartir fons europeus en un reservat d'un bon restaurant. La resposta és no. La qüestió és un electoralisme de vol gallinaci. Hi havia hagut un temps que aquestes ensarronades no passaven per aquestes terres. Els fons europeus, ben presentats i en quantitats macro, seran un gran revulsiu a la recuperació econòmica europea. Hauran de tenir valor afegit.
A votar sense pors
Avui és dia electoral. El que votaré i les seves raons ja les vaig deixar escrites fa tot just una setmana en aquest espai. Em sembla que aquesta campanya electoral tan atípica ha tingut una virtut: ha servit per sembrar la llavor que trenca la impostura i el silenci del políticament correcte dintre del propi món catalanista, nacionalista i independentista. Que els resultats ens proveeixin una nova etapa i un millor Govern. Però això dependrà de la voluntat dels ciutadans. D'aquí a una setmana podrem comentar els resultats.
