A banda de la picaresca de les primeres setmanes de vacunacions, amb uns quants penques, inclosos quatre bisbes, ja hem entrat en un vertader mercat persa. O en allò que dèiem fa temps de «tonto l'últim». La Cambra de Comerç de Lleida ha demanat preferència en la vacunació dels temporers de la fruita (home, els tractin bé i no els amunteguin en barracons). La presidenta de Madrid, la populista Díaz Ayuso, estudia prioritzar els cambrers en les vacunacions. També el Comitè Olímpic ha demanat que els esportistes que vagin als Jocs formin part de la llista de prioritaris, i suposo que, per descomptat, els seus tècnics, els fisioterapeutes, els acompanyants, els directius, etcètera. A Catalunya (sempre pioners) ja vacunem joves policies. Joan Tapia explicava dimarts a El Periódico que l'escriptora Teresa Juvé, vídua de Pallach, que diumenge passat va complir 100 anys, encara no ha rebut la vacuna. Igual que tota la gent gran que no viu en residències.

Estàvem tots d'acord amb la prioritat del personal sanitari, les persones que resideixen en centres geriàtrics, per passar després a les franges d'edat, de més a menys, i també les persones amb patologies importants. Ara resulta que han passat al davant els agents de tots els cossos policials, els militars, el personal d'emergències i els mestres, la majoria d'ells gent jove. Els dentistes, per exemple, que treballen una bona estona a menys d'un pam dels pacients, no han format part del primer grup. Sembla que entraran en el grup 3 després que aquesta setmana el president del Consell General de Dentistes s'hagi queixat al ministeri mostrant el «desconcert i el malestar» del seu col·lectiu. El «problema» dels dentistes sembla que és perquè la majoria treballen al sector privat, i ja sabem que en aquest país els privilegis són patrimoni del sector públic.

Un dels arguments per vacunar abans aquests sectors que han qualificat d'«essencials», una definició molt subjectiva, és per donar sortida a les vacunes d'AstraZeneca que el Govern espanyol considera que no s'han de subministrar als majors de 55 anys, en evident contradicció amb el criteri de l'Organització Mundial de la Salut, que alguna cosa deu saber per molt que en aquesta pandèmia també hagi fet els seus tombs. Per tant, la decisió del Govern espanyol és més política que sanitària. Tinc la impressió que ens l'estan colant.

Per què els professors? Els alumnes confinats a Catalunya (es confina tota una aula si hi ha un positiu) són només el 2,36% del total. No ens havien dit que les aules eren molt segures? Quan es parla de militars, també s'inclou els comandaments que no es mouen del despatx? De debò aquests col·lectius tenen major risc que un caixer o una caixera de supermercat que es passa tota la jornada laboral amb clients a menys de mig metre de distància? O que els empleats de les farmàcies? O els de Correus, que han hagut d'anar casa per casa per les eleccions? La llista pot ser molt llarga. Conec una parella, menor de 55 anys, que l'home és factor de risc i la dona, no. Es vacunarà abans ella perquè és professora.

Cert que hi ha activitats amb més risc que d'altres, però ningú està lliure de contagiar-se del coronavirus, i menys les persones que treballen i tenen contactes personals. Però, en una pandèmia encara amb moltes incògnites, l'única certesa és que a major edat, més risc. El 90% dels morts a Catalunya superen els 60 anys, sobretot a partir dels 70, i a aquesta edat policies, mestres i militars ja estan jubilats. Sí, amb la vacunació també preval el corporativisme, un clàssic a casa nostra. Planificar una vacunació com aquesta no és senzill, però la majoria dels polítics i governants no coneixen res més que el sector públic i vetllen pel seu entorn més proper, que no només ha vist incrementat el seu salari un 3% els anys de la pandèmia (2020 i 2021), quan desenes de milers de treballadors han passat a l'atur o han perdut sou, sinó que també alguns col·lectius públics tenen el privilegi de vacunar-se abans que la població de risc (gent gran i persones amb patologies). Com a mínim, per sospitar.