Les imatges de malalts de covid-19, normalment, les veiem a la televisió, asseguts al sofà de casa. Però unes quantes més de les que està generant la pandèmia les veiem en directe. S'han convertit en habituals: la gent amb mascareta, els carrers buits en dies i hores inhabituals, comerços, bars i restaurants tancats...

N'hi ha una en el meu itinerari habitual que em colpeix cada dia: la llarga cua davant el local de Càritas a Blanes. Una cua que triplica o quadruplica les d'altres temps. Es dona la paradoxa que a Blanes el local de Càritas ocupa uns baixos que abans van ser l'esplai d'un banc. Avui, els dies en què els jubilats-pensionistes amb comptes a l'entitat hi llegien, ballaven, jugaven al parxís o hi feien teatre, etc., queden lluny. Molt lluny.

Algú m'explica que a Lloret les cues també són molt llargues. No he pogut comprovar-ho, però no ho dubto. La vila amb més projecció i potencial turístic de Girona és una de les que més ha acusat els confinaments i les restriccions. L'economia lloretenca es recolza fonamentalment en el turisme i el sector serveis. Blanes té un potencial turístic més petit, però, amb una petita flota pesquera, un minvant sector agrícola i algunes indústries (poques) no lligades al sector serveis, la seva dependència del turisme és menor.

En tot cas, els dos municipis pateixen molt aquests temps de pandèmia. Això que pateixen «els municipis» no deixa de ser un subterfugi. Els qui pateixen de veritat són els ciutadans dels municipis. Els qui tenen (o tenien) treballs precaris i inestables. Els treballadors de temporada. Molts petits autònoms. Els nouvinguts que porten menys temps de vida i arrelament entre nosaltres...

Una lloretenca que té un negoci amb sucursals a Lloret i Tordera, m'explica que als veïns del Maresme la crisi no els està resultant tan severa. Almenys des de la seva percepció subjectiva, aventura una explicació. L'economia a Tordera se sustenta poc en el turisme. En canvi, la potent empresa espanyola amb projecció internacional que hi té instal·lat el seu centre logístic, donant feina a centenars de torderencs, pot haver servit de parallamps.

No soc pas un expert en temes econòmics, però el que passa aquí, a prop de casa, no deixa de tenir un paral·lelisme amb el que passa a Europa i a molts llocs del món. Els països amb un sòlid desenvolupament industrial i tecnològic estan resistint millor els estralls econòmics de la pandèmia que els que s'ho han jugat gairebé tot a la carta del turisme i els serveis. Aquests últims mesos hem pogut redescobrir que l'estat espanyol i també Catalunya érem un gegant turístic... Amb peus de fang. Un gegant pobre que no es pot permetre seguir les recomanacions dels epidemiòlegs de manera dràstica, com han fet altres països, perquè no hi ha prou diners per a ajuts i subvencions. Malgrat tot, les cues de la pobresa han esdevingut més llargues que mai.

Qui tindrà capacitat i coratge de començar a reconduir tot això quan escampi? Compte: els experts pronostiquen noves pandèmies i desgavells climàtics. I no pas per d'aquí a cent anys.