Illa guanya i Aragonès decideix

Ara arribarà l'hora dels pactes i s'haurà de veure quins acords se segellaran al llarg de les properes setmanes. La patata calenta avui és a la seu d'ERC. La negociació entre Aragonès i Borràs no serà fàcil. I més quan no sumen majoria absoluta i necessitaran de la CUP. La legislatura acabada deixà ben palès que hi ha un abisme entre la manera de fer d'ERC i la de Junts. Al final, seran Junqueras i Puigdemont aquells qui hauran de decidir. Però el darrer tram de la legislatura ha estat patètic i farcit de traïcions entre els mateixos consellers. A ERC no li poden tremolar les cames en aquest moment. S'ha de veure si vol gestionar el país o continuar amb un govern desunit, de baralles contínues i discrepàncies, tot cercant la confrontació continua amb Madrid.

Com molt bé diu Oriol Junqueras, l'independentisme necessita ampliar la base. I Catalunya pateix des de fa temps no gaudir d'un partit fort i majoritari. Ara ERC té l'oportunitat de liderar l'espai del bàndol independentista si és capaç de deixar la gent de Puigdemont a l'oposició. Junts no és una formació política, sinó una plataforma d'adhesió a Carles Puigdemont. I la democràcia pot tenir defectes, però s'ha d'articular mitjançant els partits i no sota lideratges messiànics.

Però això no serà fàcil perquè des de fa temps qui mana en el sector secessionista són organitzacions com l'ANC i Òmnium. I aquests ho tenen molt clar. I més quan actuen a les ordres de Puigdemont. Serà difícil que permetin obrir una nova etapa, tot cercant vies cap a la independència amb una altra estratègia. L'actual no ha portat enlloc.

Soc dels que penso que és necessari més que mai -ho he escrit en diferents ocasions- un canvi de rumb en el Govern de la Generalitat en la línia dels acords d'ERC a Madrid. I amb això, tenint com a socis Junts, és impossible i encara menys si necessiten del suport de la CUP. El diàleg no hauria de fer por a ningú i menys quan cal normalitzar la vida política i resoldre la qüestió dels polítics presos. Si es posa en mans del radicalisme el Govern de la Generalitat de ben segur que els propers quatre anys seran perduts. I compte que un dels principals objectius de la Borràs serà fer descarrilar el tren, encara que això comporti progrés i benestar. A la campanya electoral va ser clara quan afirmava que el tripartit d'esquerres era una realitat...

Possiblement si es fos valent els republicans haurien de fer un pas endavant i pactar amb el PSC per tal d'assolir els objectius que puguin situar Catalunya com a capdavantera a l'estat espanyol i ser respectada en els fòrums internacionals. Salvador Illa ha posicionat els socialistes com a força guanyadora. Tindrà una gran responsabilitat i necessitarà moltes dosis de negociació per tal d'intentar un acord amb ERC i els comuns. És un pragmàtic, bon gestor i que pot donar un aire nou a la Generalitat ja sigui com a president o com a vicepresident.

Les eleccions no oferiren gaire res més de nou. Al davant resten dues opcions o tornar a anar a les urnes. Un acord entre entre PSC-ERC-comuns o ERC-Junts-CUP. La política hauria de servir per establir acords i ponts de diàleg. En el darrer debat els candidats establiren un munt de cordons sanitaris entre uns i altres. Això no porta enlloc. Els líders han de ser capaços de resoldre problemes i no crear-ne més. La política catalana no té un Mario Draghi que ha estat capaç d'enfilar un govern amb actors de diferent ideologia però amb un objectiu comú. Aragonès i Illa haurien de meditar-ho bé i sense pressions. És l' hora de pensar en la globalitat del país i la seva gent.