Cartes

Lola arpa vilallonga - Peratallada

Vaig a votar... estic perduda. Estats Units: més de 300 milions d’habitants i dos partits polítics. Catalunya: 7 milions d’habitants, nou partits polítics, tots debatent per una idea fixa...

I on és el partit que lluitarà contra l’imminent canvi climàtic, pel respecte pels nostres oceans, pels ecosistemes i la biodiversitat del nostre Planeta en perill... On són els Verds?

Felicitats, Xavier Alemany, pel premi rebut

M. Carme Ribas I Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona

El dijous gras anava molt vinculat a casa nostra, era un dia extraordinari. No fèiem botifarres però coneixíem qui les tenia bones. El costum de la d’ou és més nou, hi havia la tradició de la truita de patates antigament a les cases un tros de botifarra blanca o negra i la coca. A casa molts recordaran l’entrepà de truita amb botifarra negra i l’excel·lència de la coca de greixons feta del Raimon, ensenyada per la mare, però ell la va millorar. Qui ho recordi que tingui un pensament dolç per en Raimon.

Avui hem de parlar i felicitar el Xavier Alemany perquè li han donat el premi a la millor botifarra d’ou de Catalunya. Penso que és un orgull per als gironins i per als que soms amants de la plaça del Mercat del Lleó, com jo. Encara que la gent potser faci més de 25 anys que no m’hi ha vist en persona, hi tinc els meus contactes. Moltes parades de les que coneixia no existeixen, però va ser el primer cop que la mare amb un cistell de color groc em va ensenyar a anar a comprar. Però el protagonista és en Xavier Alemany, malgrat no el conec en persona el conec per ser gran persona i gran carnisser, i malgrat tenir l’obrador a Banyoles, que és d’on era fill el meu pare, ara si hagués tastat una botifarra d’aquestes l’hagués ben conquistat.

En Xavier penso que és d’aquelles persones que estima molt les tradicions i Girona se l’ha fet seva. Ha fet diverses coses relacionades amb la ciutat, punts de llibre, calendaris, i ara ens ha donat la sorpresa amb la botifarra d’ou. No puc fer res més que felicitar-lo pel premi, també a tots els carnissers que també segueixen la tradició, i al Mercat del Lleó, que és el meu mercat des que era petita.

M’agradaria escriure un dia de les parades que ja no existeixen, però han estat grans carnissers i verdulers. I les que encara hi tinc contacte perquè el que més il·lusió em faria un dia és poder-hi anar, però el meu contacte amb ells, encara que petit, no l’he perdut mai. Avui amb la felicitació del Xavier sentiu-vos totes les parades felicitades pel vostre servei, les d’abans, les d’ara i les que vindran. Xavier, endavant tu i tots pel Mercat del Lleó de Girona.

L’esport és essencial per a la salut

Marwan Charki - Girona

Durant el darrer any han sortit imprevistos que han fet alertar a tot el món. La causa com bé ja sap tothom ha sigut la pandèmia de la COVID-19. Aquest fet ha generat molts problemes des d’un punt que molts han perdut la feina, fins al punt de la prohibició de fer esport en instal·lacions o a l’aire lliure.

La prohibició de l’esport durant aquesta època ha provocat molta polèmica, ja que d’una banda molts mantenien una bona salut practicant esports en clubs com: el bàsquet, el futbol, l’handbol; o a l’aire lliure com: córrer i ciclisme. D’altra banda aquestes restriccions van fer que es busquessin solucions, però que al final res va canviar.

En tot cas, no es pot deixar que una de les úniques eines que tenim els humans per mantenir una bona salut ens la prohibeixin.

Ciutadans sense disfressa

Jordi Turon Valentí - Girona

Després de les urnes, alguns s’han posat les mans al cap perquè els partidaris de la violència, l’odi i la xenofòbia són tants. A la convocatòria del 2017, en canvi, tothom tan conformat amb Ciutadans, potser perquè «només» volien encara més castellana la cultura catalana i sentir-se els senyors en un indret oprimit. Ara bé, quan l’enganyifa ha esdevingut anèmica, els seus votants s’han tret la disfressa i han emigrat. Una part, segurament, a contemplar Tele5 o afinitats en lloc d’anar a votar; uns altres, cap al PSC-PSOE, una disfressa també (si no tingués l’E, no hi veurien esperança), i, amb tota seguretat, uns quants (força nombrosos, com ens ha dit Valentí en l’aniversari de la massacre executada pels sequaços de l’Al a Chicago), al feixisme més sincer. Mireu, si no, a Vilamalla: qui va tenir més vots el 2017 i qui ha sobresortit ara? Celebro la sincera manifestació d’intencions, sense subterfugis, de qui participa en la democràcia. Tant de bo la propaganda es mostrés sempre com a tal, sense disfressar-se de cosa informativa (quan tindrem governs que no ho permetin?). No es posin, doncs, les mans al cap, senyores i senyors, ans al contrari, celebrin que es mostrin les identitats perquè tothom pugui triar lliurement allò que voldria ser.