Denunciat per aparcar en una plaça de mobilitat reduïda amb la targeta d'un mort». Llegeixo aquest titular, publicat dimecres per l'Eva Batlle en aquest mateix diari, i tristament no em sorprèn. Durant anys, aquesta ha estat una pràctica habitual per a la ciutat: conec -crec que com gairebé tothom a Girona- gent, jove i sense cap mena de problema físic, que ha utilitzat les targetes de familiars o difunts per aparcar en espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda. I fent-ho, per més inri, com una cosa habitual i sense cap mena de problema: «Oh, és que a Girona cada cop és més difícil aparcar». I no estem parlant d'encàrrecs de cinc o deu minuts, sinó que en alguns casos l'hi poden deixar tranquil·lament tot un matí per treballar o una tarda per anar de compres. En els darrers temps, la Policia ha fet campanyes específiques per lluitar contra aquesta pràctica, i les denúncies han caigut un 82% en dos anys. Durant el 2020 només es van sancionar quinze persones, tot i que cal tenir en compte el «factor covid».
Espero que continuïn posant multes, tot i que, feta la llei, feta la trampa, i qui vulgui continuarà escapolint-se'n. Només espero que l'ús fraudulent d'aquestes targetes es deixi de veure com a normal, perquè no ho és.
