19 de febrer de 2021
19.02.2021
Diari de Girona

La immunitat s'acaba per enveja

19.02.2021 | 00:58
La immunitat s'acaba per enveja

És només per enveja que el Parlament Europeu vol aixecar la immunitat al Vivales. Els europeus, tan treballadors ells, no suporten que algú hagi assolit l'ideal absolut: enredar prou gent per viure de gorra el que li queda de vida, allunyat de la família i en un palauet que se sufraga Déu sap de quina manera. I a més, sense haver de retre compte a ningú de les despeses ni, sobretot, de l'hora d'arribada a casa, que quan vivia a Girona havia d'aguantar la senyora retraient-li tot, que si sempre de gresca, que si tens una família, que si ja tens una edat, que si mentrestant jo cuidant de la casa, allò era un no viure, no com el pianista i en Matamala, que ho permeten tot. Un ho deixa tot enrere, un és prou espavilat per aconseguir que els llacistes incauts li sufraguin la vidorra, i venen els envejosos europeus a pretendre posar fi al que s'ha guanyat tan honestament. Si no del tot honestament, almenys a còpia de posar-li cara dura a la vida, que també té el seu mèrit.

Segur que tot plegat és cosa dels europeus del nord, tan luterans que es pensen que la política ha de servir per millorar les condicions de vida del poble. Si seran idiotes. Segur que si fos pels del sud, italians, espanyols, portuguesos i altres pobles que saben viure la vida, en Puigdemont no només gaudiria d'immunitat perpètua, sinó que seria posat d'exemple d'estadista, al costat d'en Berlusconi, potser fins i tot d'en Mussolini, tot i que aquest tenia la mania de la puntualitat dels trens, i el nostre Vivales ni tan sols això, cosa que el posa un graó per damunt en el rànquing de vividors.

Un s'imagina aquells diputats danesos, alemanys i suecs, tan honestos que capaços són de no incloure en les dietes els regals per a les querides, vermells d'enveja i ressentiment quan veuen el Vivales, cada dia amb aspecte més formós i donant-se-les d'exiliat mentre no vincla l'esquena ni de casualitat.

-Has vist, Hans? Per allà va l'exiliat, mira si passa penúries que qualsevol dia li rebentaran els pantalons.

-Calla, Olaf, calla, que jo visc en un piset -el sou no dona per a més- a Waterloo i a les nits no puc dormir de la jarana que surt del seu palauet: guitarres, riures i un tio que no para de tocar el piano i repeteix amb to mel·liflu «ho faig bé, Carles»?

L'enveja és molt dolenta. El que haurien de fer els eurodiputats, en lloc de voler acabar amb el tren de vida que s'ha ben guanyat el 286 -o un número semblant- president català, és mirar d'imitar-lo. Però com que ells són uns inútils incapaços d'enredar el seu electorat amb promeses infantils, el volen enviar de tornada a Espanya. En lloc de prendre'l d'exemple el volen penalitzar, realment aquests europeus no saben res de la vida, no és estrany que quan venen de vacances agafin aquestes borratxeres.

També ha pesat en la decisió de voler enviar el nostre Vivales de tornada el fet que moltes senyores d'eurodiputats comencen a malfiar-se de tantes jornades de treball a Brussel·les dels seus marits. Fins ara, les dones no sospitaven res, però ha començat a córrer la brama del català que viu com un paixà i fa el que vol, i moltes tenen la mosca al nas. Això s'ha de frenar, o el que fins ara eren unes vacances pagades a la Unió Europea s'acabarà per culpa del català que no sap dissimular.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook