Cartes

Roser frigola i macià GIRONA

N'ha parlat l'Art i en parlarà: l'escultura, la pintura, la literatura... Sonarà més alt -tal com sol passar- després del silenci de la malaltia i el desenllaç. Tot i que t'has reclòs dins del lloc amè assolellat de la llar gironina o davant del blau salabrós de Tossa motivadors i inspiradors de colors i paraules, amb el fidel i perseverant recolzament de la companya Titó -sentinella incondicional de la teva privacitat-, l'enginy t'ha seguit donant colors i lletres fins al final de les forces. Aquí, en aquestes ratlles et fem present en els millors temps de l'amistat, de la joia de viure, de les converses fervents, de les confidències amigables, de tantes anècdotes jovials... moments per recordar que ens ajuden a passar el tràngol del comiat. Amb l'emotiva fotografia per testimoni -en la qual tu, petit davant la immensa escultura del Crist de Tossa sense Creu- et desitgem que la mà crispada del seu darrer alè s'allargui fins a la teva per acompanyar-te per camis d'art, siguin els que siguin que vulguis transitar.

Estem preparats per votar?

Neus Urgell Sánchez girona

Fa pocs dies hem viscut unes eleccions i per a molts ha estat la primera vegada. Però sabem a qui votar? En el moment en què els adolescents complim divuit anys ens enfrontem a noves responsabilitats, i el dret de votar n'és una. Considero que hauríem de rebre una mínima noció d'ensenyament per preparar-nos per a aquest moment. Què he de fer si rebo una carta de vocal de mesa? Què és una investidura? M'agradaria que, si algun dia m'arriba una carta d'aquestes tan temudes, sàpiga a què m'enfronto. Als divuit anys teòricament entrem a l'adultesa, però ningú ens tracta com a tal perquè tampoc ens preparen per ser-ho.

El manual que no va arribar a temps

Núria Bonet i Malàs girona

El passat dia 29-1-2021 vaig rebre una carta de l'Ajuntament de Girona conforme m'instaven a ser presidenta de mesa. Ho vaig rebre com un gerro d'aigua freda, però què hi farem.

El dia 14-2-2021 vaig assistir a la mesa per complir com bonament pogués amb la tasca que m'havia tocat.

I per últim, el dia 16-2-2021 rebo el manual d'instruccions per als membres de les meses...

Em consta que no vaig ser l'única que no va rebre res.

No cal dir res més.

L'educació del Departament d'Educació... si més no a l'ST de Girona

Josep Iglesias i Company PALAMÓS

Sovint, quan parlem de pedagogia, diem que el nostre exemple és la millor manera perquè els nostres alumnes aprenguin. Quan un parla amb representants de l'administració educativa, espera que l'atenguin educadament... si no fos així, què pensaríem? Quina cara se'ns quedaria si, esperant una resposta de l'administració, passessin una, dues, tres, quatre setmanes? Entendríem que progressen adequadament? O realment necessiten millorar?

Realment volen uns ciutadans educats en uns valors cívics i, per això, arreu promouen un treball que els desenvolupi i que ens ajudin a millorar la societat. Però ves per on, finalment això queda en un «Fes el que jo dic però no el que jo faig». Res de res...

I la coherència? On queda la coherència del qui dona raonaments sense consistència...

I la credibilitat del qui et diu que farà i acaba sense fer res...

I la confiança del qui espera equitat i troba parcialitat...

I per últim, on queda la professionalitat del que té a les seves mans el futur de les properes generacions, i respon a les demandes que se li fan des de la incoherència, des de la incredibilitat i des de la desconfiança.

Que Déu ens agafi confessats... si aquests són els nostres dirigents educatius.