Em poso en la pell del cardenal Juan José Omella, arquebisbe de la diòcesi de Barcelona, president de la Conferència Episcopal Espanyola i home molt proper al papa Francesc, quan veig la tropa que li ha tocat dirigir, governar, arbitrar, regentar, tutelar o com es digui en el llenguatge eclesiàstic, i em dic, com Jesús clavat a la creu, que jo també diria allò de Elí, Elí, lamma sabachtani?; és a dir, Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? (Mt. XXVII, 46).

Em declaro un cristià amb moltes patologies i un veritable cagadubtes respecte del més enllà de la mort, però també un reconeixedor del paper dels ?cristianisme en la construcció moral, espiritual i material d'Europa que avui pateix pel rumb ateista escollit per construir el seu futur. Sota aquest escut protector, dic que, es miri com es miri, l'església romana espanyola, i amb ella la catalana, porta una temporada mostrant uns pastors que de cristians no en tenen res, segons el meu humil parer. No m'agrada, per exemple, l'arquebisbe de Valencia i cardenal Antonio ?Cañizares per la seva tendència a obrir polèmiques inútils, com ara afirmar que, en la fabricació de vacunes anticovid, s'usen cèl·lules de fetus avortats, donant així per certa una fake news que circulava per la xarxa. Tampoc m'han agradat les martingales portades a terme pels bisbes de Mallorca, Sebastià Taltavull, antiga «esperança blanca» dels pancatalanistes, de Cartagena, José Manuel Lorca Planes i el d'Oriola-Alacant, José Murgi, ?vacunats contra el coronavirus en residències d'ancians, fent-se passar bé com a hostes de la mateixa o bé com a sacerdots rasos en edat apta per rebre l'antídot.

No m'han agradat perquè han fet trampa, han fet prevaldre el càrrec, han abandonat allò de què es faci la voluntat de Déu que sempre han predicat, han donat mal exemple als feligresos i, principalment, posats a dir, han pecat contra el vuitè manament de la llei de Déu, i al cim, no han mostrat cap mena de penediment. Ni rellegint (hom suposa) un dels pares de l'Església, Sant Agustí, i el seu tractat Sobre la mentida, poden trobar, aquests bisbes, l'ull de l'agulla posada en un paller per justificar-se, i mira que el d'Hipona introdueix matisos generosos per no faltar a la veritat. Tampoc en les paraules del papa Francesc sobre la mentirà: «Un cristià no pot mentir ni tampoc portar una doble vida» i «un cristià no recórrer camins obscurs perquè allí no s'hi troba la veritat de Déu».

Tampoc m'ha agradat llegir el que he llegit en aquest diari sobre el rector de Sant Narcís, Benet Galí, fent una crida a votar opcions polítiques independentistes atesa l'opressió de l'Estat, la judicialització de la política, els presos polítics i el bla, bla, bla d'estar per casa, obedient als ?dictats de TV3, qualificant de ?botillers, xenòfobs i intolerants als partits que no estan per una declaració d'independència feta al marge i en contra de la ?Constitució. Com un Pablo ?Hasél qualsevol, s'empara en la llibertat d'expressió tot trepitjant allò dit per Jesús quan se'l pregunta sobre la potencial dicotomia entre obeir la llei dels homes o obeir la llei de Déu: «Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu» (Mt.,22-21). Encara més: Diu que els que s'emparen en aquesta cèlebre resposta són «dels altres», llençant per la comuna el missatge d'amor cap al proïsme, pensi el que pensi i practiqui la religió que practiqui, del fill de Déu arribat a la Terra. No m'estranya gens que amb personatges com aquests les esglésies es vagin buidant.

I què ha fet el «nostre» bisbe, en Francesc Pardo? Doncs, com en altres temes -recordis l'afer del capellà de Blanes- , rentar-se les mans. Diu La Bíblia que Ponç Pilat, prefecte romà a Judea, va fer el mateix respecte de la sort de Jesús de Natzaret. No es pot despatxar un assumpte com aquest, diametralment oposat al relat evangèlic, amb un ?comunicat tant infantiloide com el donat aquest dijous. Però ?tothom sap que Pardo és el pitjor bisbe que Girona ha tingut ?després de la Guerra Civil i trobin l'emparament apostòlic del ?mateix en les seves homilies de la missa catedralícia de Sant Narcís.