Quan després d'unes eleccions, els partits no tenen cap altra opció que negociar per aconseguir suports, l'últim que s'ha d'analitzar és el que ens ensenyen. La notícia -com sol passar gairebé sempre- està en allò que s'amaga i no en la superfície, perquè els moviments es produeixen sempre entre bambolines. I si habitualment és difícil esbrinar què pensa Carles Puigdemont, en les circumstàncies actuals encara ho és més. L'expresident de la Generalitat és el màxim responsable que la seva llista no hagi guanyat les eleccions i, el que és més greu per a ell; que Esquerra l'hagi avançat encara que només sigui per un grapat de vots. L'inquilí de Waterloo no va calcular que instigant el trencament de Junts en tres parts s'exposava al resultat actual. Va aplicar el «divideix i venceràs», però es va oblidar que només funciona quan divideixes els contrincants. L'altra gran incògnita és què farà Oriol Junqueras. Si ERC pacta amb Junts és pa per avui i gana per demà. Tindrà la presidència, sí, però donarà oxigen a l'exalcalde de Girona. Si Esquerra s'acosta al PSC, posarà en serioses dificultats el finançament de Junts, tot i que podria perdre les regnes de la Generalitat perquè Salvador Illa va guanyar les eleccions. Gran dilema. Junqueras és qui sustenta l'espasa de Dàmocles al damunt de Waterloo. En les seves mans està retirar-la o deixar-la caure.
