20 de febrer de 2021
20.02.2021
Diari de Girona

ERC «s'ha fet gran»

20.02.2021 | 00:39
ERC «s'ha fet gran»

La idea que les eleccions catalanes del 14 de febrer passat no han canviat res en l'escenari polític català no és una bona anàlisi del que ha passat. Les coses han canviat. I, al meu parer, per a bé. Ara bé, els efectes d'aquest canvi no els veurem d'avui per demà. A una vida política tan convulsionada i plural com la catalana no se li poden demanar girs de 180º graus. El viratge serà com el d'un transatlàntic, que per canviar de rumb necessita un ampli radi de gir. Veurem canvis graduals, en molts casos imperceptibles als ulls d'analistes atribolats o poc familiaritzats amb la vida civil i política catalana.

En què em baso per dir que alguna cosa ha canviat el 14-F? Per no fatigar, assenyalaré només tres coses. La primera és l'elevadíssima abstenció que, més enllà de la pandèmia i el clima, reflecteix fatiga i desconcert, especialment en els votants independentistes. La segona és que ERC ha guanyat la primogenitura en el món independentista. La tercera és que s'ha produït un canvi també en la primogenitura del món constitucionalista, amb la substitució de Ciutadans pel PSC.

El relleu de Ciutadans pel PSC significarà un canvi important en la vida política catalana, tant la parlamentària com la governamental. Ciutadans va exercir un paper fonamental en les eleccions de 2017 servint de fre a l'unilateralisme en el moment en què aquest amenaçava amb provocar una fractura civil entre catalans. Cal agrair-li aquest paper. Però com succeeix amb un automòbil en el qual el pedal del fre no pot utilitzar-se també com a accelerador, ara molts votants que el 2017 van votar a Ciutadans per frenar l'independentisme han donat el seu vot a PSC per accelerar el diàleg i la concòrdia entre catalans.

D'altra banda, ERC li ha guanyat la primogenitura a Junts dins en la família independentista. I no ho ha fet a l'estil d'Esaú amb el seu germà Jacob, per un plat de llenties, segons explica la Bíblia, sinó a dreta llei electoral. Però ara haurà de demostrar que sap gestionar-la. No li serà fàcil. Potser pugui sentir vertigen.

Fins ara, ERC era com un planeta sense òrbita pròpia. Les seves posicions polítiques estaven influenciades per la força de gravetat que sobre ell exercia Junts, l'altre gran planeta de la galàxia independentista. I també pels estels que formen la CUP, l'ANC i Òmnium. Ara ha de demostrar que és capaç de fixar òrbita pròpia, fent que els altres planetes i cometes del sistema sentin la seva força de gravetat. Aquesta serà la primera prova per saber si ERC s'ha fet gran.

El desafiament que té ERC és ser capaç de ser ella qui fixi l'òrbita. Junts li posarà les coses molt difícils, començant amb la formació de la taula i l'elecció de la presidència de Parlament. Però si ERC sap jugar la seva nova posició, Junts s'hi avindrà. És fàcil comprendre per què. La gent de Junts sap que quan deixes el poder difícilment hi tornes. Sense el poder, es diluiria en petits regnes de taifes.

Des de l'aritmètica parlamentària, ERC té dues opcions per formar govern. Una d'esquerres, amb En Comú-Podem i el PSC. Una altra independentista, amb Junts i la CUP. Aquells que desitgen veure un viratge ràpid fan càbales sobre la primera opció, en les seves diferents variants parlamentàries. És una il·lusió. A la vida tot és possible, però no tot és igualment probable. ERC formarà Govern amb Junts i la CUP. Encara que els seus dirigents volguessin optar per l'altra opció, els seus votants no se li permetrien.

És possible que a mesura que avança la legislatura aquest govern independentista pugui arribar a trencar-se per les exigències o maniobres de Junts o la CUP. Seria en aquest moment quan ERC podria arribar a sentir-se legitimada per contemplar un canvi d'aliats. El seu avantatge és que ara sap que, en aquest cas, podria arribar a acords de país amb el PSC.

Naturalment, una cosa és estar al govern i una altra governar realment. Després d'anys desgovern, aquest serà el test definitiu per veure si ERC s'ha fet gran. Un primer senyal serà veure qui nomenarà tots els membres del Govern, si serà el president o els vindran impostos pels seus socis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook