20 de febrer de 2021
20.02.2021
Diari de Girona

cartes

20.02.2021 | 00:39
cartes

Petit escrit per al meu avi
Arnau Prat Vilà breda
Dedicat al meu avi, Joaquim Vilà Alsina.
L'avi va morir un dijous. De llavors ençà, i encara avui, cada dijous és un dia amb set nits que acaba amb un nou dijous. 31, 7, 14, 21, 28, 4, 11, 18, etc. Dijous va ser. La seva mort és cada dijous com una alarma que m'asseguro que estigui programada tots els altres dies de la setmana.
El meu record de l'avi es fa fort en la pena més que en l'absència. Les dates acompanyen i jo vull salvar la seva mort. Per això em planto: no vull cap dijous que no segueixi aquesta sèrie que m'apropa a ell. Donaria molt del que tinc per tenir un pensament per a l'avi cada dijous de la meva vida.
El cementiri, les fotografies, les converses o els dijous fan de barrera contra l'oblit fatal. Davant els dijous, però, no puc aturar-me l'estona que desitjo i el seu significat no és tan evident. Però he guardat el dia com si d'un naixement es tractés. Va haver-hi poc llit, poc sofriment i poc final, i he exagerat la terra on va morir l'avi per guardar-ne un pam. Per seguir celebrant la seva vida i per seguir plorant la seva mort. Per seguir més a prop seu.

Joan Margarit
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
S'ha mort el poeta i arquitecte Joan Margarit, una de les persones que més ha apropat en aquests darrers anys la poesia a tothom. Escoltar-lo recitar o parlar sobre poesia, literatura i sobre la vida era molt més que un plaer; era una lliçó profunda i bella sobre la vida. I és que sabia dir tot allò més important amb les paraules més comunes i entenedores, un art que ben pocs dominen. Ens resten a l'entretant els seus versos portadors i deductors d'uns sentiments que, en rellegir-los, ens els fan confondre amb els nostres, fins al punt de fer-nos-els entendre millor. Gràcies Joan per haver-nos acompanyat amb la teva poesia que, com no, continuarem llegint.

Vivim el moment, o el repetim?
Jana Llorella Serra
Covid-19, pandèmia, quarantena... són paraules que hem sentit molt al llarg d'aquest últim any. Tot i que per a nosaltres era una situació completament nova, per a la història de la humanitat, no.
Encara que ens costi creure-ho, la humanitat ha hagut de conviure amb moltes altres pandèmies. La Pesta Negra n'és un exemple. Un altre de no tan llunyà seria la mal anomenada Grip Espanyola. Fins i tot, l'ésser humà ha hagut de lluitar durant molts anys contra la Verola, ja erradicada. Tot i així, la societat no s'ha rendit. Ha seguit endavant.
La qüestió és: sabem d'on venim, sabem d'història contemporània i de no tan contemporània. Per tant, per què no hem pogut preveure la pandèmia? Per què no hem aconseguit frenar-la a temps?

Oremus: arriba l'hora del canvi estratègic!
enric carcereny beltran LLORET DE MAR
Per tots els que hem votat independència ara és hora de passar comptes amb els amos.
Tenim les raons suficients per dir adeu com han fet altres països. 74 escons, i el 51,4 dels vots . El que és el gran argument de la democràcia per anar al Parlament Europeu, i que un parlamentari Català declari la DUI.
S'ha de constituir un nou Govern, nou Parlament, noves lleis, nous jutges i fiscals, nova hisenda catalana, llengua i cultura catalana. En tres dies es pot fer i sense necessitat de demanar cap amnistia per uns delictes imaginaris. Perquè, ja hi haurà prou voluntaris per obrir les portes dels polítics injustament tancats i exiliats.
Després, els amos ja vindran que siguem generosos i a demanar perdó.
Tal com va dir en Jordi Cuixart, els polítics que ho vegin clar que es col·loquin a segona o tercera fila, per aportar els seus consells, doncs l'experiència té la seva importància.
I a davant i a dalt de tot els que estiguin disposats a aixecar la bandera de la llibertat, i a no rendir-se i a donar els pas definitiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook