La condemna a Pablo Hasél s'ha convertit en un potent altaveu. Dies més tard de la seva detenció els diaris de mig món parlen sobre el seu cas, les seves cançons es descarreguen per milers i la seva detenció ha ocasionat excessos públics en diverses ciutats de Catalunya, Girona inclosa. Les autoritats l'han condemnat regalant-li, alhora, una campanya tan fabulosa de màrqueting que no l'aconseguiria Nike amb els cervells marquetiners més avesats. I no només això, l'arrest l'ha convertit en una mena d'heroi per milers de joves que clamen per la seva llibertat.

I ho han fet d'un raper mediocre i sense talent que glorifica Isabel Aparicio i a Al-Qaeda sense tallar-se un pèl. Pensar que tot ésser humà que va triar ser policia és un cabró, o que tot aquell altre que va triar el terrorisme és un sant, és un pensament que passa de babau a la idiotesa consumada. Hasél defensa Cuba sense tenir ni idea de la seva història, només la defensa perquè li sembla guai una samarreta del Che Guevara amb un havà a la boca. Cal mantenir la posa.

Opressors, oprimits, classe alta, classe baixa. Imperialisme, poble. Per Pablo Hasél el món és monocrom. Blanc o negre. O estàs d'un costat o de l'altre. Al raper li falta la maduresa per entendre que la vida es fon en una infinitat de contrastos tan variats com antagònics. Que la història és més complicada que un còmic on hi ha bons i dolents.

Estic a favor de la llibertat d'expressió i m'oposo a sentències que la condemnin. Fins i tot dels que canten romanços fent-se els durets com Hasél i que d'artistes no en tenen res. Hem d'aguantar el rotllet perquè altres s'expressin sense lligams. Els que de veritat ho necessiten. Hasél és dels personatges que s'abanderen en la lliure expressió i que demanen a crits no solament que se censuri, sinó que s'acabi amb la vida dels que no pensen com ells. Com s'entén?

En un dels seus últims tuits Hasél deia que els fatxes que celebren el seu empresonament estan obsessionats amb el fet que el violin a la presó. Jo espero que si entra a la presó no el violin. Que no li toquin un pèl. Diuen que la trena et madura. Potser després de la trena podrà fer-se el dur sense tant posat. Hasél: critica la posa i la farsa i és posa i és farsa.

Ell diu que parla de la «realitat» i aquí hi ha el problema de la nostra època. Una part, uns pocs elegits, creuen veure la realitat. I se senten obligats a imposar-la. O a ser tan covards com per encoratjar a altres a fer-ho.