21 de febrer de 2021
21.02.2021
Diari de Girona

EL «PRI» CATALÀ

20.02.2021 | 23:50
Aldarulls a la ciutat de Girona, aquesta setmana passada.

El passat mes d'agost, al passeig de Llafranc, un gat vell de la política em va dir: «Una bona idea en política llançada abans de temps pot crear l'aparença d'un erm. Però un dia florirà, tal vegada». És evident que el moment polític actual a Catalunya no donava per una opció catalanista de centre en un marc de polarització. En voldria fer una reflexió més llarga i al detall, però em sembla que encara em falta perspectiva. Alguns canvis, però, es van operar en la política catalana fa set dies. Els partidaris del diàleg entre els blocs van guanyar les eleccions per sobre dels partidaris de la radicalització.

La caiguda de Ciutadans i la victòria en vots dels socialistes no és un simple procés de substitució, és una veu diferent sobre la reconducció de les coses. I en el camp de l'independentisme, la diferència de més de 36.500 vots entre la primera i la segona força és major que els 12.000 vots que van separar els mateixos dos partits fa tres anys. Aquesta diferència de vots no van servir perquè altres opcions aconseguissin representació parlamentària i van provocar un abans i un després entre projectes.

Em deixa astorat quan sento la veu d'un antic governant que aposta pel retrobament dels que han agafat models de país i de fer política diferents. Què és més important, les idees i els models de societat o estar a prop del poder a qualsevol preu? De la política del passat recent hi ha una mena de dirigents entrenats en la gestió del poder sense ànima que semblen tallats del patró dels dirigents del PRI mexicà: Partit Revolucionari Institucional, de retòrica revolucionària però sobretot de vocació de tocar poder a qualsevol preu. No en sóc partidari del PRI català.

la intel·ligència artificial El confinament ha suposat una acceleració de la digitalització de les nostres societats. M'ensenyen un projecte de mapes d'influència on es pot definir el perfil d'afinitats de cada persona només pel rastre que deixa a les xarxes socials. Tot això ja existeix i fa temps que treballa en els fluxos comercials, però molts de cops aquesta informació s'ha de comprar, i tots nosaltres hem donat el consentiment perquè la informació sigui lucrativa a canvi de l'accés al servei o la distracció.

En aquest cas que m'han presentat, només amb les paraules que deixem escrites ja es pot fer un mapa d'influència que permet saber perfectament quins són els nostres perímetres d'afinitat i fins i tot avançar les nostres accions. Hem pactat regalar la nostra privacitat a canvi de l'accés quasi gratuït a una gran quantitat de serveis. Qui vulgui viure aïllat d'aquesta dinàmica ho té molt difícil.

Els amics del Consell d'Europa m'expliquen que estan treballant en una Convenció Europea sobre Drets Humans i Intel·ligència Artificial. Com sempre, el Consell d'Europa a l'avantguarda dels nous reptes. La Convenció ens protegirà, però el pacte ja està establert en el nostre quefer diari. El pensador Yuval Hariri és una de les poques persones que no viu connectat a la xarxa, ho fa a través de la seva parella. Té més temps per pensar i no deixa rastre. Una rara excepció.

fons europeus i mentides Trobada amb Ana S., una de les més brillants advocades que he conegut mai. D'origen eslovè i amb despatx a Londres. Està redactant una sèrie de projectes de companyies alemanyes eslovenes per presentar als Fons Europeus Next Generation de la Unió Europea. L'estafa de l'estampeta s'està produint amb persones que ofereixen els serveis i amb administracions que diuen repartir els milions d'euros que no estan sota la seva competència. Estem davant de projectes molt ben definits i que necessiten d'una presentació ajustada als requisits i les prioritats de la Comissió.

Estem col·laborant en un projecte i ens posem les mans al cap davant l'última tendència de venta de fum en el camp de les administracions poc serioses, alguns despatxos professionals i alguns anomenats consultors. Vagin en compte que no els facin passar bou per bèstia grossa en aquests temps de penúries on precisament han arribat uns fons per recolzar projectes que pensin en gran.

vàndals He tret el cap per la finestra. La comitiva de vàndals que diuen manifestar-se en nom de la llibertat d'expressió ha passat per sota del lloc de Barcelona on m'allotjo la nit anterior al dia de classes a la Universitat. Els he vist des de primera línia. Motos per terra, contenidors cremats, aparadors saquejats, vidres trencats, rastres de foc en l'asfalt el matí següent quan camino per la ciutat. I comerços que ja tapien les portes per la propera nit. També he vist a les xarxes els cafres que a cops de martells han trencat escalons del pont de Pedra de Girona. I he vist els governants o candidats a governants que els donen tota la raó. De cares a avui diumenge ja arriben grups francesos i tothom sap que en els incidents d'octubre de 2019 hi va haver vàndals italians i grecs antisistema.

Lideratge polític és sortir i explicar les coses pel seu nom, separar el gra de la palla i avançar-se en les reformes necessàries. Hi ha paràlisi política arreu. Es pot presentar un projecte de reforma del Codi Penal sobre les penes desproporcionades dels delictes d'odi alhora que s'actua amb contundència contra aquesta animals. Els he vist de prop. Per molts d'ells és un desfogament sota l'anonimat del passamuntanyes. A aquesta gent, Bakunin els sona a nom de bar de birres. La seguretat és la primera de les llibertats. Seguretat jurídica, seguretat física, un entorn segur... Els governants que no vegin això i abracin el discurs dels grups antisistema... ens poden portar a l'atzucac, a les ganes de refugiar-se en les seguretats i desvincular-se del comú. No hauria de ser així. Ser revolucionari i institucional etern alhora és un estrany fenomen català

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit