Hi ha un amplíssim consens científic de que estem sotmesos a un canvi climàtic que es caracteritza per la seva velocitat, a diferència d'altres produïts al passat. Està demostrat un increment de la temperatura de la Terra en les darreres dècades. En aquest article posarem la mirada no en las causes d'aquest canvi en el fràgil sistema gasós (que ens envolta i fa possible la vida) sinó en les conseqüències de la seva alteració en la zona costanera.
En qualsevol dels escenaris possibles, es considera que el Mediterrani és especialment fràgil. En relació a la costa de Girona, presenta dues morfologies fonamentals: platges sorrenques (com les de Sant Pere Pescador) i zones de penya-segats, amb platges encaixades entre formacions rocoses (Massís de Cadiretes o Cap de Creus). El transport de sediments litoral és molt escàs (per manca de grans aportacions), les infraestructures portuàries no solen interrompre el flux i a més un percentatge elevat de la zona litoral gaudeix d'alguna figura de protecció. A la costa es concentra també una part molt important de l'economia gironina, relacionada amb el turisme (quan no hi ha pandèmia), les segones residències, la pesca i les infraestructures portuàries (no només esportives).
La pregunta és ara: com pot afectar el canvi climàtic a tot plegat, a mig i llarg termini? Per començar, cal fer una revisió general dels seus impactes al litoral. El més conegut és probablement l'ascens del nivell del mar i la regressió de la costa. Però no és l'únic: es produiran erosions als sistemes de dunes, es modificarà el transport sedimentari, canviarà el règim d'onatge, els episodis meteorològics extrems seran més freqüents, es depassaran las obres marítimes (dics de ports i espigons), es produiran dificultats hidràuliques a l'abocament d'emissaris, desapareixeran determinades espècies i s'introduiran de noves, etc.
Un estudi de la Universitat de Cantàbria, de l'any 2004, quantifica aquests efectes per a tota la costa espanyola a l'horitzó de 2050. En el cas de la costa gironina, tot i no ésser la més afectada, s'estima un increment mínim del nivell del mar en 10 cm, un retrocés de les plateges en 60-80 m per canvis en el flux de l'onatge, una reducció d'un 40% en el transport de sediments i una capacitat d'un 100 % de depassar les obres marítimes.
Això, és molt o poc? Són impactes significatius: l'erosió i reducció de les platges és una limitació de l'espai turístic, l'increment del nivell del mar suposa la inundació de propietats a primera línia de costa, fer inútils les actuals infraestructures portuàries obligarà a reconstruir i recréixer dics, la major freqüència de fenòmens extrems implica la reconstrucció de passeigs marítims que quedaran destruïts, etc. Darrera del canvi climàtic s'amaguen uns costos econòmics de reposició molt superiors als de prevenció fets a temps.
Aquest escenari és quelcom més que previsions catastròfiques. En tenim diversos exemples a la costa de Girona: la destrucció del passeig marítim de Sant Antoni de Calonge, la necessitat de reforçar el dic del port de Sant Feliu de Guíxols, la pèrdua de trams de camins de ronda, ruptura de dics a Llançà i altres ports, la reducció dràstica de les poblacions de l'alga endèmica mediterrània Cystoseira zosteroides, etc. Ara per ara no es pot esbrinar si tots aquests efectes són atribuïbles en exclusiva al canvi climàtic o són el resultat combinat de diversos factors. En tot cas, el que pot arribar a succeir en els escenaris més pessimistes del canvi climàtic, ja s'està produint a la nostra costa i amb un significatiu impacte econòmic.
Molt em temo que ens espera un futur de convivència, no només amb els virus, sinó també amb el canvi climàtic. Simplement veure-les venir no sembla la millor política.