Totes les crisis porten en elles mateixes una oportunitat, que si la sabem aprofitar ens fa més forts i millors. També la crisi provocada pel coronavirus ens ofereix una oportunitat per començar de nou.

Amb el gairebé un any de pandèmia que portem, hem experimentat una sèrie de canvis en el nostre dia a dia. Però no hem après pràcticament res del que podríem haver après amb el coronavirus.

En l'últim número de la revista Serra d'Or (febrer de 2021), mossèn Teodor Suau fa una reflexió sobre la irresponsabilitat dels qui, en aquesta pandèmia, no guarden les mesures sanitàries, fan reunions no permeses o no porten mascareta. Mossèn Suau es pregunta de què s'estranyen els qui s'escandalitzen d'aquestes actuacions. «Per què els ve de nou?», continua mossèn Suau. I afegeix encara: «Si durant anys i més anys el missatge massivament rebut i mínimament contrastat ha estat: l'únic valor ets tu per a tu mateix; només el plaer té garanties de no ser la invenció ideològica dels qui et volen enganyar; no creguis en ningú ni en res que et demani sacrifici, sortida de tu mateix vers l'altre; l'altre és l'enemic, aquell que ocupa el lloc que tu podries ocupar i que t'ha pres; no donis comptes a ningú ni tinguis esment a cap altra cosa que al teu propi interès».

Mossèn Teodor Suau destaca en el seu article que «l'única cosa que interessa al món globalitzat, cada dia més en mans de les corporacions, és el guany». I per això diu que «el credo oficial del nostre univers cultural» és: «Per què tenir en compte l'altre? Per què renunciar a la meua voluntat de poder i de plaer?».

Mossèn Teodor Suau acaba el seu article a Serra d'Or afirmant que «si no hi ha responsabilitat és perquè la pregunta a la qual s'ha de respondre està mal plantejada. No és «com jo i només jo puc fer el que vull?», sinó, «com puc col·laborar en la realització del projecte legítim de felicitat de cada un que ve a aquest món?».

Després de la covid-19 hem d'alçar-nos de nou per viure una nova vida, com va ser nova la vida de Jesús Ressuscitat. Una vida més fraterna, més humana i més solidària i així «triar entre el que compta veritablement i el que passa» i «separar el que és necessari del que no ho és», com ens ha dit el Papa. Aquesta pandèmia ens hauria de servir per canviar el nostre model de vida, un model que és caduc i insostenible. Perquè, podem continuar, després d'aquesta pandèmia com si no hagués passat res? No aprendrem a viure d'una altra manera? No canviarem el ritme de la nostra vida, per prioritzar allò que és essencial i deixar de banda el que és accessori, com ens demanava el Papa? Serem capaços de fer-ho? Cal recordar que això només ho podrem fer plegats, perquè, com ha dit el papa Francesc, «o som germans o ens destruïm mútuament».