Cartes

Orlando Jiménez Romero

Una vegada més. I ja són moltes. On són els sindicats i els col·legis professionals? Soc metge dedicat al laboratori, on en aquest últim any hem patit de valent i encara ens queda molt camí per recórrer. Soc conscient que la meva professió és la dedicació a la millora de la salut de les persones i per tant de la seva vida. Tot el personal sanitari, de tots els estaments estan fent un esforç bestial, increïble digne del millor superheroi o heroïna de Marvel. El que no acabo d’entendre és la nostra empresa l’Institut Català de la Salut. Aquest any tornem a estar a l’espera dels reconeixements de la carrera professional. En el meu cas en particular, des de febrer del 2019 (un món sense la COVID) que vaig complir amb els requisits que la meva empresa va dictar (en principi amb els grans amics dels sindicats) i que després va variar a la seva conveniència ja que no cobrem des del moment que complim sinó l’any següent, i a més encara pendents de resolució. És patètic. La professió de metge/metgessa cada dia està més degradada. Et passes la vida estudiant per acabar amb un sou que actualment es pot comparar amb el d’un youtuber o instagrammer. Anem pel pedregar. Una sanitat que és un trencaclosques amb centenars de consells d’administració per tot Catalunya, proveïdors de salut que apareixen per tots els territoris i amb una premissa des de fa temps d’eliminar l’ICS i muntar unes quantes empreses més com ha passat amb ICO, IDI, BST i més consells d’administració i més polítics i més reunions i més pèrdua pel ciutadà que paga els seus impostos. Vull una sanitat pública, unificada, estandarditzada, on pugui atendre el malalt amb la seguretat que conec el seu historial. Quan els metges i metgesses es fan homes i dones de negoci, cap a on ha de mirar el malalt?

Soflames deMn. Benet Galí

Jaime Serrano de Quintana President de l’Associació Cultural Gerona Inmortal

Hem llegit amb indignació, tot i que no amb consternació, el que es va publicar a la pàgina 17 d’aquest diari amb data 18 de febrer.

L’article del columnista Albert Soler posa en evidència el rector de Sant Narcís, Benet Galí, a qui se suposa autor material d’un escrit sectari aparegut al Suplement del Full Parroquial, on s’exhorta els feligresos a votar per les opcions separatistes.

Doncs bé, aquesta Associació entén que el suplement parroquial no és el lloc adient per a aquesta mena de soflames, i menys en període electoral.

D’altra banda, les qualificacions de botiflers, xenòfobs i intolerants, amb independència que són falses, en tot cas serien reversibles.

Li hem de recordar que els botiflers van ser Clarís i companyia, que van entregar el que ells anomenaven Catalunya Nord al Cardenal Richelieu. Que com a xenòfob es pot citar el Doctor Robert, Pompeu Gener i Jordi Pujol amb les seves manifestacions sobre els andalusos i Torra sobre els espanyols en general. I pel que fa a intolerants, entenem que els trobaríem entre aquells que escridassen, tiren ous, verdures i pedres a líders polítics, militants i simpatitzants de formacions polítiques que defensen la espanyolitat de Catalunya.

En resum, un ús indegut d’una publicació religiosa.

Afortunadament, el Sr. Bisbe de la Diòcesi ho ha reprovat. Tímidament, però val més això que res.