23 de febrer de 2021
23.02.2021
Diari de Girona
· OPINIÓ

En Hasél vol llagostins

22.02.2021 | 23:23
En Hasél vol llagostins

El principal problema dels aldarulls nostres de cada dia no són les destrosses i robatoris, això, més que una conseqüència, són la seva principal raó de ser. El principal problema és que en Hasél, un pobre diable, realment pensi que és important. Mirin si és un problema, que ja exigeix una cel·la individual a la presó, i estar eximit de les tasques de manteniment i neteja que fan la resta de reclusos. El noi està a dos dies més de protestes, de reclamar llagostins per sopar i un parell de putes setmanals, que això de reclamar privilegis se sap com comença però no se sap com acaba.

Algun funcionari, o algun reclús de bona voluntat, li hauria de revelar al desconegut raper la crua realitat: a ningú li importa un pebrot la seva situació, i menys que a ningú, als nens que surten al carrer a divertir-se com poden, que els bars estan tancats. Per més que dissimulin, ni els manifestants, ni la premsa, ni els polític,s ni tan sols la seva família, creuen que els aldarulls tinguin res a veure amb en Hasél. Només s'ho creu ell, i aquest deliri de grandesa l'està afectant fins al punt que es pensa que és algú.

Una de les raons perquè va fracassar el maig del 68 a França va ser precisament perquè la revolta dels nens no va quallar entre els treballadors. Com passa ara als carrers, els obrers miraven amb desdeny els fills de papà que anaven a la fàbrica a explicar-los la revolució, quan ells el que volien era feina estable i millors condicions laborals. Un estudiant de la Sorbona explicant la revolució a la Peugeot, tenia menys futur que un llibre a can Hasél. «Els estudiants volien ser, els obrers volien tenir», resumeix Régis Debray aquella impossible aliança.

A Catalunya, ni tan sols això, és la diferència entre tenir de gurú en Sartre i en Marcuse o tenir-hi el cupaire Riera i la Rahola. Aquí els nens ja no volen ser res, ara també volen tenir, però tenir tablets, telèfons mòbils d'última generació i sabatilles i roba de marca. I per això, res millor que sortir a assaltar els comerços, que és més fàcil trobar les Nike Air Max 97 darrere el vidre d'un aparador que la platja a sota de les llambordes.

I el babau d'en Hasél, creient que la cosa va d'ell, esperant entre reixes els llagostins i les putes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook