Els resultats de les eleccions del 14-F ajuden a desmuntar una sèrie de tòpics repetits per destacats dirigents independentistes.

Així, en el Congrés dels Diputats, el 18 de febrer passat, es va debatre una moció d'ERC que instava el Govern espanyol a «negociar un referèndum d'autodeterminació amb el Govern de la Generalitat com a solució pactada i democràtica al conflicte polític».

En un paràgraf de l'exposició s'esmenta que «hi ha una àmplia i transversal majoria del voltant del 80%» a favor de la proposta. Míriam Nogueras, una il·luminada de JuntsxCat, afirma en la seva intervenció que un referèndum pactat «està secundat pel 80% dels ciutadans de Catalunya». Són mentides descarades! Si es refereixen al cens electoral (6.624.044, amb els catalans residents a l'estranger) el 80% són 4.499.235 votants. No s'hi acosten ni per xamba.

El 2021 han anat a les urnes un total de 2.874.610 persones (un 51,11% del cens), lluny d'un il·lusori 80% com ja havia passat en totes les eleccions des del 2010, convocades amb afany plebiscitari.

Avancem un pas més. Enguany els vots als partits independentistes són 1.453.254 (el 25,84% del cens) o 1.360.696 (un 24,19% del cens), si només es compten els vots de les forces parlamentàries. Són suficients per declarar la independència? Doncs no.

A les eleccions del 2017, van ser 2.079.340 (un 37,44% del cens). És una pèrdua de 718.644 votants (13,69% menys) que s'han quedat a casa o s'han decantat per altres partits independentistes residuals (92.558 vots). La mobilització del secessionisme està en hores baixes i la desconfiança amb els partits està en alça.

Pel que fa a la distribució entre independentistes i no independentistes en el Parlament, comptant els comuns (tot i no ser ni carn ni peix), la diferència insignificant és de 28.359 vots a favor de l'independentisme.

En percentatges és un 50,53% enfront d'un 49,47%, que es redueix a un 48,02% contra un 47,02% si en el càlcul es computen els vots en blanc (0,85%) i els vots als partits sense representació (4,11%). Si fa no fa, com fins ara.

En les eleccions de 1984, 1992 i 1995 la suma de vots de CiU i ERC representaven el 51,19%, el 54,15% i el 50,43%, respectivament. És a dir, eren percentatges superiors al del 2021. Amb Jordi Pujol el sobiranisme, en estat d'hivernació, guanyava còmodament.

Per últim, aconseguir 74 escons independentistes no és per tirar coets. El 2010 en tenien 76, 74 el 2012 (igual que ara), 72 el 2015 i 70 el 2017. I tenien més vots.

En conclusió, menys eufòria i mes humilitat! Els números són els que són per més que es disfressin de resultat històric. Ja n'hi ha prou amb la cançó de l'enfadós per vendre la negociació d'un referèndum, quan la intenció és fotre el camp a qualsevol preu.