Lamentables són els aldarulls que es viuen aquests dies en algunes ciutats com Girona o Barcelona amb manifestacions nocturnes on s'ha atacat sense cap mena d'escrúpol la propietat privada i els espais públics.
Hem vist com es trencaven aparadors de botigues, s'entrava en entitats bancàries, es cremava mobiliari urbà, es malmetia el pont de Pedra a cops de maça... i alguns diaris publicaven fotografies de joves robant roba de marca d'establiments de luxe. Tot plegat, inqualificable.
Els carrers no poden ser propietat d'una colla de violents que no defensen la llibertat d'expressió, sinó que es dediquen a lesionar la convivència entre els ciutadans. L'excusa es l'empresonament d'un energumen com Pablo Hasél. Això ha servit perquè es veiés un país com Catalunya amb totes les seves mancances.
I prova d'això és el paper d'alguns polítics catalans que ja actuen al so d'un partit antisistema com la CUP que pot ser clau en la formació del proper Govern independentista. Els cupaires foren els primers a censurar el paper dels Mossos d'Esquadra, la que fins ara deien que era la nostra policia davant les forces d'ocupació de l'Estat.
El paper de Junts per Catalunya és impresentable. S'han afegit a desacreditar els cos dels Mossos i els han deixat sols davant el perill d'una colla de desaprensius. La policia catalana fou una vella reivindicació dels successius governs nacionalistes i foren consellers catalans -i algun d'ells autèntics patriotes- aquells que l'organitzaren en tots els sentits. Fins avui, tothom se'n sentia orgullós. Ara els han deixat de la mà de Déu. Fins i tot la portaveu del Govern intentava buscar responsables a l'estat espanyol dels incidents viscuts a casa nostra.
I si amb això no n'hi havia prou, el mateix Pere Aragonès -possible candidat a la presidència de la Generalitat- no es va atrevir fins ahir a fer una defensa pública dels Mossos d'Esquadra. I el conseller Sàmper ha desaparegut del mapa en uns moments crítics. Hom es pregunta fins on arriba el poder de la CUP i a on volen portar el país. Sense seguretat, el futur serà com a mínim perillós.
A Girona un diputat electe de la CUP present a la manifestació i protagonista en els aldarulls va dir que la gent lluita per la llibertat d'expressió i la gent vol la independència. I afegí que no es pot parlar de violència per «quatre contenidors cremats».
I no és això. No foren quatre contenidors cremats. La violència no porta enlloc i atacant la propietat privada o els serveis públics no s'aconsegueix ni la llibertat d'expressió ni la independència.
Però com que la CUP pot actuar de xarnera al Parlament de Catalunya les forces independentistes callen i no contesten a la proposta d'eliminar la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra. És la por dels polítics. Actuen a cop d'enquesta i a favor del vent que bufa. A la patètica posició dels líders Aragonès o Borràs s'hi ha d'afegir l'alcaldessa de Girona, culpabilitzant l'estat. Més lluny de la realitat, impossible.
Un polític ha de ser valent i no defugir les seves responsabilitats. Els Mossos d'Esquadra no són fruit de l'obra del Govern central, sinó de la Generalitat de Catalunya. I fan una molt bona feina i ningú no pot dubtar de la seva professionalitat. Només ho poden fer una colla d'irresponsables als quals també s'afegí Quim Torra. Es recorden del personatge? Sí, aquell que volia convocar eleccions per les desavinences entre JxCat i ERC i que ara gaudeix d'un palauet al Barri Vell de Girona.
