24 de febrer de 2021
24.02.2021
Diari de Girona

Cartes

24.02.2021 | 00:05
Cartes

Carta oberta al capellà de Sant Narcís
Juan Ignacio Yanguas Hualde - Mutilva. Navarra
El meu molt despectiu rector de Sant Narcís:
Tinc el disgust de conèixer-lo perquè, en els meus viatges a Gi­ro­­na, he vist amb molta freqüència la diferència que vostè, en les homilies i, sobretot en els seus escrits, fa entre els cristians que no són separatistes i els que sí que ho són. Si vostè hagués viscut al País Basc o Navarra, hauria pertangut als capellans que es negaven a oficiar els funerals dels assassinats per ETA per no seguir les seves idees. S'assembla al capellà que apareix en la novel·la Pàtria, de Fernando Aramburu, que li aconsello llegir.
¿No creu que, si Déu el va cridar al sacerdoci, va ser per mostrar el seu amor als homes i no només els que pensessin d'una manera determinada? Potser no recorda les paraules de Jesús quan li van preguntar sobre la moneda de pagar el tribut a Roma: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu».
Si vostè, com a persona, és independentista, és lliure de pensar com vulgui, però, com a sacerdot, vostè ha de preocupar-se de tots els fidels i no influir en els seus pensaments polítics.
El deixo, sense saludar-lo a­ten­ta­ment, però amb el desig que es reconciliï amb Déu i amb els feligresos no independentistes. En la seva parròquia ha moltíssims sud-americans que no busquen a l'Església assumptes polítics.
Sense esperar la seva resposta el saludo.

Volem Govern ja, la pandèmia i l'economia no esperen
Francesc Buixeda Cabre - Santa Pau
El dia dels enamorats vàrem votar a Catalunya. Tot i que els resultats obtinguts no han estat del gust de tota la ciutadania, no hi ha cap majoria clara, ara els toca als polítics arribar a enteses o acords que facin possible la constitució del Parlament, proclamació del president i designació del nou Govern. És transcendental aconseguir estabilitat política, que està mancant des de fa temps. S'acosten èpoques molt complicades, amb dos assumptes que no es poden eludir ni menysprear, com aturar la pandèmia amb urgència i potenciar l'economia molt perjudicada.
En la situació actual, l'independentisme, almenys de moment, ha de guardar les propostes i iniciatives en aquest sentit, i deixar-les que facin solera, com els bons vins i caves, perquè les presses ja hem comprovat on ens porten i per més inri la pandèmia ha acabat aixafant la guitarra.
Per tant, senyors, amb el deute acumulat que ja tenim i el que vindrà promptament a conseqüència de la covid-19, cal aturar-se i fer un replantejament de la situació, tenint en compte a­ten­dre prioritàriament la salut de la ciutadania i paral·lelament potenciar l'economia, ambdues de vital importància, i no és possible afrontar-les sense la implicació al 100 per 100 de la classe política.
Això ha de servir com a experiència, en superar una situació així de greu, que ens ha sobrevingut sense esperar, i com és lògic s'ha de resoldre amb enginy, dedicació i consecució dels recursos necessaris per fer-ho possible. Per tant, exigim a la classe política que faci mans i mànigues, sigui del color que sigui, per aconseguir-ho. Si ho feu, segur que la població col·laborarà i us ho agrairà, estem molt cansats de sentir sempre la mateixa cançó.

Propostes de millora
Imma Planellas - Saumell
Ja des de ben petits ens diuen els adults amb posat burleta i aire filosòfic: «Aquests esquifits seran els futurs governants?, ja podem preparar-nos», però jo proposo que, abans de lamentar-se, intentin preparar-nos a nosaltres a­bans que a ells mateixos, per tal que el món pugui millorar. Que no es torni a repetir el bucle inacabable de la història, que porta els fills a comportar-se tan malament com els pares, i així successivament, generació rere generació. Això comporta, per des­comp­tat, una millora de l'educació: que ensenyin valors a part d'informació inacabable. Que ens mostrin el món més enllà del melic de cada un. Que millori el mètode d'ensenyament, que, per molt que siguem joves, no ho serem durant massa temps si continuen sotmetent-nos a tant d'estrès.
Aquesta és la meva proposta.

Últim tren
Enric carcereny beltran - Lloret de mar
Quan era petit i estava al col·legi. / A les aules, era obligat a estudiar castellà. / A cantar el «Cara al Sol» cada matí. / Però al jugar al pati, podíem parlar català. / Ara, és difícil sentir parlar català al pati. / El català i la nostra cultura s'estan acabant. / L'educació catalana ha de ser el nostre pilar. / ERC, JuntsxCat, i CUP han d'acabar pactant. / El tren de la independència no pot esperar / A la primera classe, que hi pugin els millors, / I a segona i tercera els que estaven a primera. / No fan falta títols, sinó integritat moral i cap cova.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit