Vaig conèixer un escriptor que començava la seva participació en les taules rodones manifestant que mai participava en taules rodones. Quan presentava un llibre, assegurava que mai presentava llibres, i rebia els premis proclamant que no acceptava premis. Va entrar així mateix en l'Acadèmia amb un discurs en el qual exposava la seva repugnància pels costums acadèmics. En morir, algú li va dedicar una necrològica en la qual s'assegurava que continuava viu.

Tal és el secret de l'existència: actuar de manera oposada al que s'assevera, el que sembla senzill, però no. Malgrat el que la gent pensa, resulta més fàcil practicar la coherència que la incoherència. La incoherència exigeix?una revisió contínua dels teus actes. Si, per quedar bé, acabes de manifestar a la tele que ets vegetarià, has de córrer a menjar-te una mitjana d'Àvila. Per què? Perquè la temptació normal, després d'aquesta declaració, és la d'abraçar de veritat les verdures. Els llibres d'autoajuda aconsellen que et miris cada dia al mirall per repetir cent vegades que ets guapo. Es veu que al cap del mes et tornes guapo, encara que segueixis sent lleig. La lògica de la continuïtat és molt poderosa, per això cal trencar la continuïtat (i la lògica). L'Església ha estat condemnant el sexe durant tota la seva existència mentre el practicava de les formes més brutals que es pugui imaginar. Li ha resultat fàcil? No, però gràcies a aquest esforç de fer amb el cos el que es persegueix amb la paraula, porta regnant més de vint segles. Si vols fer-te ric, censura la riquesa. Si busques la fama, renega'n. Si vols dormir, fingeix-te insomne. Si vols semblar normal, porta't com un estrany.

Estic al mig del carrer, donant-li voltes a aquesta idea, quan un paio, des d'un cotxe, em crida: «Gilipolles!». Em giro amb la idea d'enviar-lo a la merda, però rectifico i li dono les gràcies amb el meu millor somriure. El paio em mira sorprès, tanca la finestreta i arrenca. Crec que li he fet por. Per fer por de veritat has de somriure. Aquest és el secret dels pallassos. El dels polítics, sovint, consisteix a oblidar, arribats al poder, les promeses de la campanya electoral. El combustible de l'èxit és el fracàs (el fracàs dels altres, s'entén).