25 de febrer de 2021
25.02.2021
Diari de Girona

Paisatge després del 14-F

24.02.2021 | 23:25
Paisatge després del 14-F

Ja tenim els resultats sobre la taula i més enllà de la dificultat que hi ha hagut per arribar a votar, els resultats ens donen moltes pistes de com anirà la legislatura.

Hi ha alguns fets molt destacables en aquestes eleccions. El primer la participació. Sabíem que unes eleccions en context de pandèmia eren sinònim de baixa participació, però l'abstenció transversal que s'ha produït en aquestes eleccions va més enllà de la por a la pandèmia. Hi ha un senyal de cansament i d'allunyament de la política després d'una dècada molt intensa políticament parlant. La crisi del coronavirus i les seves conseqüències han deixat posi a la societat catalana i un malestar soterrat comença a emergir.

La participació supera per molt poc el 50% dels que van ser cridats a les urnes, una xifra que suposa una caiguda de gairebé 30 punts respecte a la participació del 2017. I curiosament ha estat una abstenció transversal, que ha afectat els diferents blocs per igual. Si bé l'independentisme ha estat capaç de mobilitzar un pèl més el seu electorat.

Aquesta participació és un fet gens habitual en unes catalanes però normal si tenim en compte el context. El que sí que fa és limitar. És evident que el poc recolzament popular afecta les iniciatives que es puguin voler portar a terme al llarg de la legislatura. No es poden portar a terme les mateixes iniciatives amb les urnes plenes i un alt suport popular que quan l'abstenció marca un rècord en unes eleccions catalanes.

En aquest sentit, doncs, sembla que serà una legislatura molt centrada en el «mentrestant», en atendre el dia a dia i, sobretot, les conseqüències socials i econòmiques d'una crisi que pot ser devastadora. No és un escenari gens similar al del 2015 o el 2017, ni per la participació ni pel context polític i social.

En segon lloc, per primera vegada des de fa anys, sorgeixen de les urnes vàries majories possibles. No només la independentista, sinó també la majoria d'esquerres. A més, hi ha moltes variables que fan que es pugui aplicar certa geometria variable en cas de governs en minoria. Aquesta legislatura el Parlament tindrà molt més joc del que ha tingut en els darrers anys i es veuran votacions complexes i diverses. El 14-F no necessàriament és un trencament dels blocs que han marcat la política catalana en la darrera dècada però sí que hi haurà un relaxament dels blocs. Més transversalitat en la política catalana.

Tant el resultat com la participació ens indiquen que serà una legislatura més calmada que les anteriors. No només pel que hem comentat abans, sinó també perquè el futur Govern no dependrà només d'una opció política sinó que hi ha molt més joc parlamentari que en anteriors legislatures.

Pel que fa als resultats, s'intensifiquen les tendències que s'han anat consolidant al llarg de tot aquest cicle electoral. El PSC creix en els seus entorns habituals ?àrea metropolitana, Barcelona i Tarragona? a base de recuperar votants provinents de Ciutadans i, en menor mesura, dels comuns; JxCat es manté en la Catalunya no metropolitana, si bé el gruix dels seus votants està en els entorns menys poblats del país i Barcelona ciutat, i ERC es consolida a tot arreu i esdevé la segona força a l'àrea metropolitana i a les zones més interiors, on guanya JxCat. És molt interessant el paper que està aconseguint ERC de ser un partit realment transversal amb votants en tots els entorns del país.

Si bé el PSC va guanyar les eleccions i és un fet molt rellevant ja que recupera un paper que havia perdut en aquest darrer cicle, tot sembla indicar que ERC serà qui presidirà el nou Govern. No veig per enlloc una repetició electoral i menys amb els resultats que han donat les urnes. El que no està clar és la fórmula elegida. Sembla que la primera opció és un Govern independentista, però veig difícil l'estabilitat si abans els dos socis no es posen d'acord amb l'estratègia a seguir. Un Govern d'esquerres sembla molt difícil a curt termini i un Govern en minoria podria arribar a ser una opció si abans no s'arriba a un acord per culpa dels «vetos» creuats.

Tenim clares algunes coses, però. Que no hi haurà repetició electoral, que el nou Govern tindrà tota la legitimitat del món, però que el suport real serà escàs, que Esquerra Republicana de Catalunya presidirà aquest nou Govern i que el principal repte que tindrà a curt termini serà gestionar les conseqüències socials de la crisi i intentar impulsar la recuperació econòmica. I això, sense obviar la situació política d'aquests anys i les expectatives polítiques de bona part de la població catalana.

El nou Govern, doncs, tindrà reptes molt importants en un context de crispació i crisi econòmica però amb un mandat de la ciutadania de distensió i, el que és més important, amb un nou cicle político-electoral al davant.

Caldrà estar molt atents. Sort i encerts als qui toqui liderar-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook