L'escriptor lleonès Julio Llamazares se sorprèn (com tanta altra gent) que milers de joves hagin sortit al carrer en diverses ciutats espanyoles per reclamar la immediata excarceració d'un «idiota» (sic) que canta obscenitats de pretesa intenció política. Com ara «No me da pena tu tiro en la nuca, pepero», i «Que alguien clave un piolet en la cabeza de José Bono», o «Ojalá explote el coche de Patxi López». O delicades expressions amoroses pròpies d'un esperit sensible com «Tú, puta zorra, cómeme la polla» o «Mi ilusión es una fulana demasiado cara, voy a tener que violarla». L'«idiota» és el raper català Pablo Hasél, que haurà de complir una condemna de nou mesos de presó per enaltiment del terrorisme, una conducta en la qual és reincident. Pel que fa a les motivacions dels milers de joves que protesten violentament, destrossen el mobiliari urbà, aixequen barricades, per després calar-hi foc, saquegen comerços i s'enfronten directament a les forces d'ordre públic i causen desenes de ferits i contusionats, hi ha diverses teories. La immensa majoria coincideix a opinar que aquestes accions no tenen res a veure amb la lluita per la llibertat d'expressió, encara que no falten els que manifesten simpatia per ella. «Tot el meu suport als joves antifeixistes que estan demanant justícia als carrers», va dir el portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique. L'opinió d'Echenique va ser secundada per altres militants de la formació morada i va posar novament en evidència les profundes diferències entre els integrants de la coalició governamental que presideix el socialista Pedro Sánchez. Però al mateix temps també va destapar la manca de sintonia entre els tres partits independentistes cridats a formar Govern a la Generalitat (Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP). Tres partits, per cert, que no van ocultar la seva reticència respecte de la contundent actuació dels Mossos d'Esquadra contra els esvalotadors, fins al punt que els representants sindicals de la policia autonòmica es van veure en la necessitat de palesar el seu disgust per la falta d'instruccions que obligadament haurien d'haver rebut des dels seus comandaments polítics. S'escampa la impressió que si la força encarregada de reprimir els disturbis al carrer fos la policia de l'Estat en comptes dels Mossos, la resposta del front independentista hauria estat molt diferent. En qualsevol cas, és un exercici d'anticipació molt profitós i serveix per concloure que la construcció d'un hipotètic Estat català oferirà més dificultats en la pràctica de les previstes pels seus valedors, que tot ho pinten de color de rosa. Vistos els problemes que planteja posar-se d'acord sobre el funcionament d'una policia pròpia, què no passaria si el debat tingués com a objectiu la creació d'un exèrcit. Pel que fa a la llibertat d'expressió pròpiament dita, bé faria el Govern que presideix Sánchez a treure del Codi Penal els anomenats delictes d'opinió. Entre altres coses, serviria per reduir, sense prohibir, l'àmbit de difusió de ximpleries i truculències. El dret a la llibertat d'expressió és imprescindible per reivindicar altres drets. Però no per emparar bajanades.