26 de febrer de 2021
26.02.2021
Diari de Girona

Llibertat d'inexpressió

25.02.2021 | 23:49
Llibertat d'inexpressió

Com que soc demòcrata, estic en contra de la llibertat d'expressió aplicada als pobles rucs com el nostre. En un poble oligofrènic rematat com aquest la llibertat d'expressió només serveix perquè els ciutadans rucs, que com és contrastable són aquí la immensa majoria, expressin l'únic que lògicament poden expressar, rucades, i facin l'únic que lògicament poden fer, rucades, tal com per exemple s'acaba de demostrar amb el seu vot, lliurement expressiu de la seva ruqueria, a les autonòmiques. I voten rucades no pas perquè ho digui jo autoritàriament, sinó perquè els fets repetits, objectius, contrastats, s'encarreguen de dir-ho amb autoritat. Només cal veure el nyap de país que tenim, que només s'explica pel nyap de gent que vota reiteradament un nyap de partits polítics, tret naturalment que algú em repliqui que la culpa de posar la papereta a l'urna en favor dels partits inútils victoriosos també és de Madrid.

No hi hauria cap problema que la majoria conformada per rucs expressessin les seves rucades, si no fos perquè amb el seu soroll majoritari ofeguen, enterren les paraules i idees expressades per les persones que hi toquen, una minsa minoria, i a les quals la llibertat d'expressió no els serveix de res perquè aquesta és precisament i paradoxal l'encarregada, tal com dic, de liquidar l'excel·lència. La llibertat d'expressió aplicada a un poble ruc afavoreix la lliure expressió idiota en detriment de la lliure expressió intel·ligent, o sigui de la gent capacitada per fer-la desitjable i, sobretot, necessària.

Soc partidari de la llibertat d'expressió autèntica, és a dir, de l'expressió basada en l'intel·lecte format, preparat, educat, no de l'escopinada de bramuls i vots imbècils a vividors imbècils i irresponsables, com seria aquí el cas del Pòtol de Waterloo, d'Aragonès el Gran, del lluç assecat de piscifactoria anomenat Illa o d'aquesta cosa autoritària, arrogant i malgirbada anomenada CUP que, aprofito per recordar-los, en anglès significa tassa, habitualment per al te de les cinc.

Prossegueixo. La llibertat d'expressió aplicada a un país ruc no es conforma, però, a perjudicar en el que acabo d'exposar, sinó que també és l'encarregada, amb la gran falsedat implícita que totes les opinions són respectables, de silen?ciar literalment, és a dir, de negar al pensament intel·ligent ni tan sols l'oportunitat de ser concebut enmig del xivarri de l'estupidesa lliurement expressada. Parlo de les opinions lúcides, vàlides, que no s'expressen perquè simplement amb tanta confusió estúpida no passen pel magí de ningú, tal és el guirigall mental que provoca la llibertat d'expressió oferta democràticament a la majoria, i que només fa que matar la democràcia. La llibertat d'expressió aplicada a un poble ruc mata tota possibilitat que aquest poble arribi a funcionar democràticament, com caldria. No hi ha democràcia sense civilitat. No hi ha democràcia sense educació real i la consegüent intel·ligència que només pot ser desenvolupada mitjançant el desvetllament del sentit crític. No hi ha democràcia quan hi ha una olla de grills permesa en nom de la democràcia i la seva llibertat d'expressió.

Per posar un exemple sobre el segon cas exposat, només cal observar com ha passat com qui no vol en aquestes eleccions el fet que a Girona guanyés el partit del Pòtol de Waterloo. Com és possible que, havent-hi llibertat d'expressió, fins a dia d'avui jo no hagi sentit ni mitja anàlisi periodística del perquè de la victòria gironina del Pòtol? No hi ha hagut anàlisi en aquest sentit perquè en un país moralment podrit com aquest es dona per fet, o sigui per normalitzat que, atès que el Pòtol és gironí, és lògic i natural que el poble gironí voti el Pòtol. Normal. Normalíssim. A això s'anomena maduresa democràtica, ja ho crec. El tribalisme per sobre dels mèrits, dels fets, de l'acció política efectiva. El comunitarisme identitari, populista i bananer, per sobre de qualsevol raó política efectiva, honesta. Cap elevació. Catalanisme pur. En fi. Si es vol saber com funciona el comunitarisme a escala global catalana, aquí en tenen vostès l'exemple. Votar els Nostres perquè són els Nostres. Ni independència ni hòsties. Aquí el que compta per al catalanisme és la defensa tribal, i la resta és tocar la flauta. Per això, naturalment, no hi haurà mai de la vida independència, i per això aquesta mentalitat de defensa de la tribu és la que acabarà precisament amb la tribu que encara coneixem com a tribu catalana. I vist el funcionament de les coses, malauradament serà una excel·lent notícia.

La llibertat d'expressió sense educació ni cultura democràtica no només és pólvora mullada sinó que va en contra de la pròpia llibertat d'expressió, concretament de l'expressió de les idees qualificades, contrastades, que configuren una autèntica democràcia. A Catalunya, la llibertat d'expressió sense educació prèvia i el seu consegüent soroll genera autoritarisme, que és just el contrari de la democràcia i de l'esperit que genera l'autèntica llibertat d'expressió, que veu el seu sentit en la qualitat d'allò que s'expressa, no en què allò que s'expressa sigui majoritari i, doncs, suposadament respectable i finalment inqüestionable, fins a derivar en el populisme autoritari. La correcció política d'afirmar sense contextualitzar que en una democràcia tothom té dret a expressar-se, que no aplicaríem en una aula universitària afirmant que l'alumne també pot pujar a la tarima del professor per expressar-se, però que en canvi curiosament permetem a l'hora de decidir el futur d'un poble, només porta pel camí del pedregar, que és exactament per on estem rodolant ara, i sense solució de continuïtat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook