Aquesta Quaresma que estem vivint, en el camí que anem fent cap a la Pasqua, ens mostra que el Déu de Jesús és un Déu d'oportunitats, però no de rebaixes.
Un any més, la Quaresma és l'oportunitat que Déu ens dona per fer el camí de retorn a ell. Per girar-nos de nou cap a ell, que en la seva sol·licitud ens estima i ens espera sempre. Més encara, és ell mateix que surt al nostre encontre per abraçar-nos i acollir-nos, com un pare abraça i acull el seu fill. I per això Déu ens dona una oportunitat i una altra, com els pares o els mestres donen als seus fills o als seus alumnes tantes oportunitats com fan falta. I és que Déu, com ho han de ser els pares o els mestres, és exigent, tot i que no intransigent. I és exigent perquè ens estima i vol que donem el màxim que puguem donar.
Però el nostre Déu no és el Déu de les rebaixes. Déu no fa rebaixes, perquè si ho fes (com si les fessin els pares o els mestres) ens faria un frau. Estaria fent trampa. Com l'atleta que s'entrena per fer el salt de perxa. El primer dia no aconsegueix saltar el llistó i per això ho ha d'intentar una i una altra vegada. Però sense fer trampes. Sense rebaixes. Sense baixar l'altura del pal que ha de saltar.
La Quaresma és una oportunitat per canviar el nostre cor. O millor encara: perquè Déu canviï el nostre cor i ens en doni un de nou, per viure així d'una manera diferent de com vivíem. La Quaresma ens ha de fer viure, com els qui han rebut un trasplantament de cor, que amb el cor nou viuen una vida nova.
En una societat «líquida», que menysprea l'esforç i el sacrifici i que ho relativitza tot, l'oportunitat que ens dona Déu cada Quaresma demana aprofitar-la i acollir-la, per fer possible una vida més fraterna, més humana, sense violències, sense egoismes, en harmonia amb els altres i amb la creació. I malgrat que les oportunitats requereixen fer un camí a vegades difícil, cal anar endavant i no fer-se mai enrere, ni donar-nos mai per vençuts.
El nostre camí quaresmal ens demana saber aprofitar les oportunitats que Déu ens ofereix. I també saber oferir-les als altres. Sense rebaixes. Perquè quan fem rebaixes, deixem de ser el que érem.
La Quaresma ens demana viure a fons la nostra fe i fer costat als qui sofreixen de tantes maneres. La Quaresma ens empeny a ser sol·lícits amb els qui estan de dol o viuen sols, amb els qui no tenen treball, amb els qui estan malalts, ara en aquesta pandèmia que s'ha emportat tantes i tantes persones estimades.
Les oportunitats que ens atorga el Senyor ens permeten mantenir encesa la flama de l'esperança, mentre que les rebaixes afebleixen l'esperança i l'amor.
Tant de bo visquem les oportunitats de la Quaresma com un regal que Déu ens fa un any més. Sense rebaixes. Només així esdevindrem testimonis d'esperança, de consol, d'alegria i de tendresa, per arribar a la santa Pasqua amb goig de l'Esperit Sant.
