Era molt jove quan vaig entendre que la cultura és universal i que o és bona, sigui música, pintura, literatura o ciència (si, la ciència també és cultura) o no val la pena. Hi ha qui posa adjectius a la cultura, sempre m'ha sembla un intent de camuflar coses mediocres com a cultura. Potser és la meva cultura científica que «és universal o no és» però crec que poden entendre el que els vull transmetre. Un exemple, Espriu, Foix, Margarit formen part de la cultura en majúscules, es llegeixen i gaudeixen a tot el món. Del raper que aquests dies ens turmenta, el primer que cal dir és que això seu és mediocritat, només es tracta d'escopir odi en un context musical i literari horrible. Fer-lo un màrtir li ha donat una publicitat que mai es podia imaginar i el millor que podríem fer és en?viar-lo a casa, que ell mateix ja aconseguirà que tothom l'oblidi. La seva mitificació és momentània, d'aquí a poc ningú recordarà ni el seu nom ni les lletres de les seves cançons. Dir que és un antifeixista és una broma de mal gust quan tot el moviment que ha provocat i les reac?cions de governs ineptes i partits polítics que es diuen purs, sols ajuden a engreixar Vox. Els proposo que pensin per un moment en quina seria la reacció de la CUP que l'idolatra o dels independentistes que han callat si un raper digués que cal posar una bomba sota el cotxe de Dolors Sabater o Laura Borràs o Canadell o Quim Torra. Seria llibertat d'expressió?

Els fets d'aquests dies als carrers de les nostres ciutats són preocupants. El que hem vist és una violència organitzada que no té cabuda en un estat democràtic i unes forces de l'ordre desautoritzades per un partit que participa en el govern espanyol i per un govern de la Generalitat que fa poc presentava els mossos com un cos modèlic. Una cosa i l'altra s'han de condemnar sense reserves. Una democràcia ha de preservar la llibertat d'expressió però mai pot justificar la violència i ha de donar suport a les forces de l'ordre. Això no es contradiu amb canviar lleis per protegir millor la llibertat i que es puguin revisar els protocols perquè les forces de seguretat millorin. Però quan unes forces polítiques no condemnen la violència tenim un problema i que el govern de la Generalitat hagi posat els Mossos a l'ull de l'huracà és irresponsable.

La irresponsabilitat és molt més greu perquè estem en un període en què tenim una crisi sanitària i econòmica que fa que una part important de la ciutadania tingui por i problemes de supervivència. No donaré xifres, només diré que hi ha un 28% d'infants al llindar de la pobresa. El teixit productiu-empresarial està patint molt. Una gran quantitat de joves no es poden emancipar perquè o no tenen feina o, si en troben, és precària i no els permet tenir un habitatge ni poder viure dignament. Aquests, junt amb la pandèmia, són els problemes de la gent i els que governen haurien de dedicar el millor dels seus esforços a resoldre'ls i explicar els passos que van fent per anar eixugant les desigualtats creixents, fer front a la crisi sense deixar ningú enrere. Que partits que governen no ho tinguin clar i es dediquin a posar gasolina i donar suport als violents és molt greu i no fa més que engruixir el nombre de desafectes a la política.

En aquests moments hauríem de dedicar tots els esforços a preparar els projectes que el país necessita per utilitzar el més eficaçment possible el cabal de diners que els fons europeus posarà a les nostres mans en els propers anys. Això requereix un esforç brutal. Pensin que els darrers anys l'administració no ha sigut capaç de gastar els diners que tenia de fons europeus i ara aquests es multiplicaran amb l'entrada dels 140.000 milions que tindrem a l'abast si fem bé les coses. No té res d'estrany que sindicats i patronal busquin acords amb els governs perquè això requereix acords públic-privats per avançar cap a un model sostenible sense deixar ningú enrere i això sols serà possible amb grans acords. Espanya necessita un govern que governi, revisar els protocols del govern de coalició per poder fer la feina que tenim al davant i tractar de trobar acords en aquests temes amb els altres partits democràtics. Catalunya necessita també un govern que governi amb una base àmplia. Sense acords entre ERC i PSC (no cal governs conjunts però si acords de funcionament en coses fonamentals com acaben de fer a l'Ajuntament de Barcelona) serà difícil tenir un govern capaç d'abordar les transformacions que el país necessita sense deixar ningú enrere. No és moment d'experiències de governs que s'han provat i no han funcionat perquè el que ens juguem és massa important. Una possible entrada de la CUP al govern tampoc sembla massa sensata quan els problemes requereixen cada cop més un àmbit europeu on les CUP ni tan sols participen ni tenen referent. Si al govern d'Espanya hi ha persones ben connectades amb Europa (Sánchez, Calviño, Ribera, etc.) aquí a Catalunya el govern que es formi hauria de tenir persones ben connectades amb Espanya i Europa i desgraciadament no veig que es tingui en compte aquesta component quan es parla del futur govern.

Una nota final. Hi ha hagut qui s'ha saltat la cua per rebre la vacuna, polítics, gent adinerada que pensen que tenen més drets que altres i inclús bisbes fent-se passar per capellans de residències de vells. El més curiós és que els polítics, tan criticats, han dimitit (o els han fet dimitir) però, que jo sàpiga, l'església no ha dit res i els bisbes continuen al seu lloc com si no hagués passat res.