Cartes

Àngel Masnou EstraguÉs Sant Hilari SACALM

Com pot ser que aquest Ajuntament de Girona hagi discriminat els autònoms individuals que tenen la botiga a la ciutat i que els negui l'ajuda dels 1.000 euros per un requisit que han posat d'haver de tenir el domicili fiscal a la ciutat o sigui estar empadronat.

És normal que paguem els mateixos impostos i siguem discriminats? Com pot ser que facin una aplicació que es diu la Compra, on conviden a tots els botiguers i que un bon dia decideixin quedar-se només amb els d'alimentació sense ni comunicar-ho. Com pot ser que es vantin de no executar la seva solució de desencotxar els autocars turístics a Pedret d'un problema que ells han creat de castigar els turistes a caminar des de Fontajau en favor d'un populisme.

Memorable és el recurs retòric de Glòria Plana de treure una dada falsa de 6.000 comerços actius per tal de desdibuixar la protesta de 200 comerciants de tres carrers als quals han ignorat.

Podríem dir més coses de la mala praxi d'aquest govern, com destina diners als xiringuitos de les associacions per fer clientelisme en campanyes per als seus i com és que no tinguem una oposició que denunciï el que explico. Ah, i després us diran que si tanquen botigues és que són coses de la vida i mort del comerç. Amb gestors així més aviat és la mort del comerç.

«Amateur», fes-ho per plaer

Clara Iriarte Garriga

És certament desconcertant com activitats humanes bàsiques com cantar, ballar o crear art s'han tornat en destreses en comptes de ser vistes com un comportament bàsic humà.

Que no t'enganyin, no et creguis que per fer-les hagis de ser bo en aquestes activitats o destacar notablement. Expressa't: balla, canta, pinta, escriu poesia. No cal que tinguis un talent innat, tan sols cal que ho facis. De la mateixa manera que els ocells xiulen i les abelles fan mel, les persones fan art. És una activitat bàsica de la nostra naturalesa.

Així mateix, normalitzem que ens agradi la poesia per com sona i les pintures perquè pensem que són boniques. La poesia requereix una anàlisi profunda per poder-la entendre i l'art un coneixement molt extens, no cal que entenguem el rerefons profund de les coses perquè ens agradin.

Si us plau, no deixeu de crear art perquè no sou artistes, passegeu-vos per les galeries i fantasiegeu amb quines peces us compraríeu si poguessin, llegiu línies de poesia en veu alta només perquè us agrada el ritme i el so. Creeu art, consumiu art, i gaudiu.

MAT 400 kv: no significa més quantitat d'energia

Ana Gordoa Ezquerra Riudarenes

En les declaracions que escoltem sobre les línies d'alta tensió hi ha errors bàsics, com dir que 400 kv és el doble d'energia que 200 kv.

Doncs no, el kilovolt és tensió elèctrica i no quantitat d'energia. La quantitat d'energia resulta de multiplicar la intensitat elèctrica per la tensió elèctrica.

Quina finalitat busquen les línies de molt alta tensió? Transportar electricitat amb les mínimes pèrdues.

En el transport, les pèrdues es van acumulant amb la distància, més distància = més pèrdues. En distàncies curtes les pèrdues són irrellevants.

Les pèrdues augmenten exponencialment amb la intensitat elèctrica que es transporta, més intensitat = més pèrdues.

Per tant, si volem minimitzar les pèrdues, en llargs recorreguts hem de reduir la intensitat que es transporta i perquè arribi la mateixa quantitat d'energia haurem d'augmentar la tensió de la línia.

En llargs recorreguts, centenars o milers de quilòmetres, les MAT tenen la seva funció. En 17 km no s'hi guanya res i no donarà més energia que una de 200 kv.

No existeix cap raó que justifiqui el ramal de MAT de 17 km que passa per Santa Coloma de Farners fins a Riudarenes.