Quan la CUP va decidir presentar-se a les eleccions catalanes de 2012, sabia molt bé que el seu moment no era llunyà. La plataforma s'havia anat estenent en els ajuntaments i en aquelles eleccions autonòmiques va entrar al Parlament amb tres diputats. La CUP no seria decisiva fins a les properes de 2015, aquelles eleccions en les quals Artur Mas volia una majoria absolutíssima, havent absorbit ERC en el projecte JxSí i no arribant ni a la meitat dels escons. Mas es va quedar amb 62 diputats i els deu dels cupaires passaven a ser determinants. Van exercir el seu poder i van enviar l'antic president de Convergència a casa. Ara estem en una situació similar. El que faci la CUP pot decidir el futur del Parlament, del Govern i de Catalunya. Tornem al 2012 amb un nou pas endavant de la Candidatura d'Unitat Popular: els seus membres es plantegen entrar a les institucions i no descarten demanar la presidència de la Mesa del Parlament. ERC i Junts estan a les seves mans si volen reeditar un govern independentista i està per veure quines condicions exigiran els cupaires. Esquerra pot fer veure que té la paella pel mànec i intentar diluir Junts apostant amb un pacte a quatre. La realitat és que Oriol Junqueras està atrapat a la xarxa de la CUP, com ho estava Mas el 2015.
