Com que el discurs sobre la defensa de la llibertat d'expressió en les revoltes dels darrers dies a Catalunya va caure pel seu propi pes, ara s'han inventat que eren per l'ombrívol futur dels joves. Tot i que és cert, i molt preocupant, que tenen una elevada taxa d'atur i unes magres expectatives laborals, tampoc tenen res a veure amb les protestes. A Catalunya, des de l'any 2012, totes les manifestacions porten el segell de l'independentisme per inocular el missatge que Espanya no és una democràcia, i blablabla. I totes les convocatòries van precedides del corresponent toc de xiulet des de dalt, amplificat pels mitjans de comunicació públics i concertats (la majoria). Res s'improvisa.
Almenys els estudiants de la Universitat de Girona que el divendres 19 van baixar des de l'edifici de les Àligues fins al Mercat del Lleó per unir-se a la manifestació d'aquell dia, que va acabar amb nombroses accions violentes, van ser sincers. La seva pancarta deia «Amnistia i Independència». Com els que van tallar ahir l'AP-7: «Catalans, passem a l'acció». Just a la fusta. D'això, i només d'això, han versat les manifesta?cions, seguides de disturbis. Els dos darrers episodis de violència urbana a Catalunya han estat impulsats des de l'independentisme: octubre de 2019 per la sentència condemnatòria als polítics del procés, i ara, amb l'excusa de Pablo Hasél, per llançar l'enèsim missatge contra la pèrfida Espanya. Del tal Hasél ja ni se'n recorden.
Recents manifestacions per defensar les pensions o els llocs de treball de l'hostaleria i el comerç, contra les mesures restrictives de la Generalitat, han comptat amb la presència de quatre gats. ¿Quanta gent assisteix a les convocatòries del Primer de Maig, jornada que, des del segle XIX, ha servit per reivindicar a tot el món els drets laborals dels treballadors? Els alliberats sindicals, i pocs més. Ni en la fase més crítica de la crisi de 2008, amb un atur desbocat, va pujar l'assistència. Mentrestant, centenars de milers de persones es manifestaven per la independència de Catalunya cada 11 de setembre, convocades per la Generalitat i les seves entitats satèl·lit, generosament subvencionades. I no veuran els milers de catalans desesperats que fan cua a Cáritas o al Banc dels Aliments destrossant el patrimoni públic o saquejant els comerços per protestar contra un sistema que els ha expulsat. Aquesta activitat és exclusiva dels nens de casa bona, als quals se sumen alguns professionals de la violència urbana, que després tenen el plat calent a casa seva, i segurament ja els endollaran en alguna institució pública quan acabin els estudis. Preocupats pel seu futur laboral? El tall d'ahir a l'AP-7 només va afectar gent que treballa, que és l'única que es pot desplaçar amb les restriccions. Se'n foten de la classe treballadora. Els joves que provoquen els disturbis han crescut adoctrinats amb l'odi a Espanya que han après a casa seva, a l'escola i cada dia a TV3.
Fa anys que la societat civil catalana va quedar subjugada a les consignes del poder polític, sigui per les subvencions o per la submissió voluntària. No veuran protestes multitudinàries contra les retallades socials (les últimes daten de la primavera de 2012), ni per la gestió de la pandèmia, ni tan sols pel fet que els nostres governants hagin decidit vacunar abans joves de 30/40 anys que la gent de més de 80 anys, i ja no dic els de 70. Està tot controlat (atado y bien atado, que deia aquell). Des dels col·legis professionals, començant pel de Metges, fins a les Cambres de Comerç, i passant per les universitats, abans conegudes com a centres de la saviesa.
