Una quarta onada? No sabia que la tercera s'hagués acabat. De fet, ni la segona. Tinc la sensació que després de les vacances d'estiu tot va sortir de mare i estem en onada permanent, amb moderades variacions en la intensitat en l'alarma. Fem surf al caire de l'abisme, sempre pendents de no enfilar-nos massa ni massa poc, temptejant el pendent per trobar un punt d'equilibri precari que acaba esvaint-se. Això de la quarta onada és un recurs argumental perquè sembli que passen coses importants, però només són alts i baixos de la bromera que necessiten sismògrafs per ser percebuts, com el terratrèmol de dimarts al vespre sota els nostres peus, que la immensa majoria vam saber pels diaris de dimecres. Catalunya ha tremolat! M'ho promets? La taxa de reproducció varia en direcció inversa al risc de rebrot! Me'n dones paraula? La consellera republicana de Salut diu que la quarta onada no és descartable i el candidat de Junts a substituir-la diu que s'ha de donar aire al comerç. Això li tocaria defensar-ho al conseller de negocis i botigues, no al de metges cansats i hospitals sota amenaça de col·lapse, però la política catalana fa tentines i els governants provisionals, en trànsit de tornar-se a repartir les carteres, posen ciris a totes els sants perquè no saben quin patrocini hauran de menester. Això sí: de tant en tant s'aturen, s'ajunten i es posen d'acord per reclamar. La reclamació actual és «més vacunes!», i l'adrecen a l'Estat, que la rebota a la Unió Europea, que la reenvia a les farmacèutiques incomplidores i especulatives. Boris Johnson vacuna més de pressa i ens hem d'empassar totes les bromes que fèiem del seu pentinat i del seu Brexit. Israel vacuna a velocitat sideral i fa ràbia a tots els qui guarden mocadors palestins al calaix de la roba de mudar. Ves que no ens acabin injectant la poció dels russos i que no la paguem amb silenci diplomàtic sobre els drets humans. Quarta onada? Això és una inundació i l'aigua no baixa.
