No cal dir que l'existència d'injustícies de tot tipus genera malestar social. I cal ser prudents a l'hora de jutjar comportaments i actituds qüestionables i inadmissibles, analitzant i valorant no només aquests, sinó també intentant cercar i conèixer les causes que els provoquen. Però aquesta obligació de buscar les causes no ha de ser excusa per callar davant reaccions tumultuoses i vandàliques que perjudiquen greument drets aliens, allunyant-se de la recerca del bé comú i de l'interès general. No és acceptable que en nom d'un determinat dret se n'infringeixin d'altres, tant o més importants com el que es diu defensar. Des del desordre públic, la manca d'ètica i la falta de respecte als drets aliens no es pot construir una societat millor. I els responsables polítics, unànimement, haurien de dir que ja n'hi ha prou de destrosses, robatoris i cremes indiscriminades, recolzant sense fissures els que tenen encomanada la seguretat i l'exercici cívic dels nostres drets.

Cal reiterar que vivim en un estat de dret, en el qual, com en tota democràcia, el respecte a la legalitat, el compliment de les normes i l'execució de les sentències són garantia bàsica per a la convivència. Certament cal reformar, millorar i posar al dia moltes lleis, partint de la necessitat que han de donar resposta als problemes i les necessitats de cada moment. La vida evoluciona i les lleis també ho fan, i ho han de fer sense la lentitud a què ens té acostumats la burocràcia. Hem de ser conscients que no hi ha res que sigui tan sagrat com la dignitat humana, que tots hauríem de cuidar i respectar. Les lleis estan fetes amb la finalitat de salvaguardar la convivència i servir les persones, tot i que sempre pretenen mantenir l'statu quo. Sortosament, la consciència cívica, el compromís per fer que els legisladors i els responsables de les nostres administracions cerquin el bé comú i l'interès general, evitin la protecció d'interessos mesquins, proscriguin la corrupció i anteposin l'interès general als interessos partidistes, va avançant lentament però de manera ferma, i espero que inevitable.

Cal que els responsables polítics parlin amb claredat, i sense embuts, davant situacions incòmodes i de fets absolutament incívics, provinguin d'on provinguin i s'emparin sota la bandera de qualsevol dret. La llibertat i la seguretat, de tots, no necessàriament han d'estar renyides entre si o contraposades, com solen proclamar els demagogs. Tots dos drets els necessitem per viure civilitzadament i han de ser compatibles; això sí, amarats de justícia social i del compromís per erradicar la misèria, evitar la marginació, protegir els drets humans i prendre consciència que la societat la conformem tots, vinguem d'on vinguem, parlem com parlem o tinguem les creences que tinguem. I tots tenim drets, però també obligacions. Caldrà que quan parlem de responsabilitats no mirem només cap a dalt o cap als altres, examinem-nos primer nosaltres. Contribuïm de bon cor a millorar la convivència, a eliminar les injustícies i a superar el malestar social, en evitació de desordres públics que tots lamentarem.