De cap de les maneres es pot justificar la violència. Es poden organitzar tot tipus de manifestacions, però quan s'ataca la propietat privada o es llancen còctels Molotov, cercant l'enfrontament amb la policia, qualsevol tipus de reivindicació perd la raó.

Ja fa massa dies que a diferents ciutats del país es reproduïen aldarulls nocturns, tot aprofitant que el Govern mirava cap a un altre costat i entretingut amb els futurs pactes. Es destrossava mobiliari urbà, s'atacaven oficines bancàries, hotels i fins i tot s'aprofitava la violència per assaltar botigues i robar les existències. Això certament no podia acabar bé. I els fets succeïts el dissabte a Barcelona ja foren escandalosos. Foren d'unes dimensions que provocaren la reacció del mateix conseller del ram, d'Aragonès, Colau i d'aquells que fins aquell moment no s'havien pronunciat, amagant el cap sota l'ala. Mentre succeïa tot això, la CUP proposava canvis en el cos dels Mossos d'Esquadra, per tal de convertir-los en una mena d'esbart dansaire. I com que els cupaires tenen la clau del govern, ERC i JxCat els feien el gara-gara. Però la realitat es tossuda i els violents s'han imposat davant la passivitat del govern de la Generalitat.

Només caldria imaginar-se què passaria a França si els Champs Elysées vivissin episodis com els de Passeig de Gràcia o Rambla Catalunya. Es fàcil imaginar-s'ho i a Macron no li tremolarien les cames per reprimir aquests actes vandàlics amb les forces de seguretat que fessin falta.

La imatge que s'ha donat de Barcelona al món ha estat patètica. I els grans perdedors són el comerç i el turisme. Sense seguretat a les places i carrers, un país no pot aspirar a res. I així anem. Ara tots a córrer i a fer reunions quan el mal ja s'ha consolidat.

Reivindicar la llibertat d'expressió, un habitatge digne, la independència o feina per als joves que pateixen l'atur són qüestions ben legítimes. I és el govern qui ha de treballar per resoldre els temes pendents, però sempre des del respecte i garantint la seguretat dels servidors públics.

Les declaracions i actituds d'alguns polítics han fet molt mal i han ajudat a donar embranzida als violents, amb la complicitat de TV3, que s'ha convertit amb una eina de manipulació constant. I amb això no s'hi pot jugar. És de debò molt frustrant.

La candidata de la CUP el diumenge es veié obligada a publicar un tuit perquè perdia tota mena de credibilitat davant l'opinió pública. Potser no amb els seus, però sí amb els ciutadans.

Quan un grup polític es planteja governar la Generalitat hauria de tenir clar que ha de fer una feina pensant amb la globalitat del país. Haurien de pensar en aquells que els votaren i amb els que optaren per altres opcions. Sense tenir-ho clar, no es pot construir un full de ruta amb un mínim de garanties.

Les forces independentistes -ERC, JxCat i CUP- tenen tot el dret de pactar i formar govern. I que Pere Aragonès -encara que no guanyés les eleccions- sigui president. Però es necessita un programa de mínims en comú. El Govern de Quim Torra no funcionà per les discrepàncies internes i el gener del 2020 ja pretenia convocar eleccions davant la disbauxa i la crisi continua entre consellers que ni es parlaven i es llençaven els plats pel cap. Ara es pretén repetir el mateix afegint-hi els cupaires que ells mateixos es reconeixen com a partit antisistema. De debò, algú pensa que això pot funcionar?

Aragonès s'hauria de pensar molt bé quin pacte formalitza els propers dies perquè hom té la impressió que segons com la seva presidència pot ser efímera. Ell tindrà, al costat d'Oriol Junqueras, la darrera paraula i la legislatura pot ser molt complicada si les tres formacions es continuen mirant de reüll i no assumeixen responsabilitats.