02 de març de 2021
02.03.2021
Diari de Girona

Lideratges minvants

01.03.2021 | 23:48
Lideratges minvants

En el primer míting de la passada campanya electoral, Oriol Junqueras (ERC) declamava amb ràbia impostada que «som aquí per donar-ho tot, fins i tot la nostra llibertat». Ell mateix, en l'acte final, cridava amb èpica desenfrenada i passió incontinent que «si no ens hem rendit a les presons, vosaltres no us podeu rendir davant d'una urna».

El líder d'ERC, que és un catòlic practicant alhora que predica la república catalana, ha de prestar obediència al Papa de Roma. Ho recorda el cardenal Cañizares: «La veneración y la obediencia al Papa, el afecto filial hacia su persona han distinguido siempre al católico» (1 de juliol de 2018).

Per cert, el pontífex exerceix l'ofici amb tarannà monàrquic i és cap d'un estat elegit per una aristocràcia cardenalícia. Procedent de la Companyia de Jesús porta l'estigma del jesuïtisme: actuar amb hipocresia i astúcia. Se li haurà encomanat al polític republicà?

Carles Puigdemont, des del seu refugi a Waterloo i a través de les pantalles de plasma, s'afartava d'intervencions apocalíptiques: «Si ens quedem a casa, s'obre la porta a un tripartit o a un govern del PSC amb el suport de Vox». Alça Manela!

El president de Junts per Catalunya continua amb la tàctica de tirar la pedra i amagar la mà quan envia els seus fidels a una confrontació estèril.

A més, a les declaracions hi barreja mentides, mitges veritats i exageracions amb l'objectiu premeditat de confondre la gent. Aquest polític egòlatra és un xarlatà manipulador que confon la realitat amb el desig i exigeix una submissió als seus designis, a vegades incongruents i contradictoris.

Bé, no cal burxar gaire en la manca de coherència de dirigents independentistes empeltats de messianisme. Per ells, és una qüestió indiscutible el dret a un estat propi en forma de república, tot i que és un misteri insondable com i quan s'aconseguirà.

Maquiavel ho explicava amb claredat: «N'hi ha molts que s'han imaginat repúbliques i principats que mai ningú no ha vist, i dels quals ningú no sap que hagin existit de veritat» (El Príncep, capítol XV).

Pel que fa al lideratge, segons l'accepció encunyada pel pastor evangèlic Myles Munroe (1954-2014), seria «la capacitat d'influir en els altres a través de la inspiració motivada per la passió, generada per la visió, produïda per una convicció i encesa per un propòsit» (The Power of Character in Leadership).

Doncs bé, el lideratge rutilant de Junqueras i Puigdemont comença a minvar. Intenten aturar la pèrdua d'influència amb actuacions teatrals. Ho testifica la convocatòria a corre-cuita del fantasmal Consell de la República per part del fugit de la justícia i els escarafalls histèrics de l'empresonat a Lledoners.

Serà el cant del cigne d'uns polítics en període d'amortització?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook