El suïcidi continua essent un dels temes tabú de la nostra societat. Una realitat tan freqüent com silenciada i de la qual hauríem de parlar més. No oblidem que és la primera causa de mort, després de les defuncions per motius naturals. Cada any veiem campanyes per prevenir els accidents de trànsit i, afortunadament, cada cop més per prevenir la violència de gènere. On són les campanyes contra el suïcidi? No dic que no existeixin, però són tan invisibles com silenciada és aquesta problemàtica.

Les dades de 2020 mostren una important caiguda del nombre de suïcidis. Hi ha experts que ens diuen que en contextos de crisi sanitària la vida ens sembla més valuosa i també que hem après a enfortir els vincles amb les persones més properes. En tot cas, la tornada a la normalitat en un context d'adversitat com l'actual i un augment de la desocupació i de la incertesa econòmica són factors que poden afectar la salut mental de la població.

«Quan hi ha una malaltia física sí que entenem l'eutanàsia, però quan hi ha un desordre mental no volem ni sentir a parlar dels suïcidis». La frase és extreta del perfil de Twitter @temporalitat, que en els últimes hores ha fet públiques un seguit de reflexions sobre la seva malaltia i intents de suïcidi. Veus com la seva, que defensen la llibertat individual a l'hora de prendre una decisió tan dràstica, haurien de tenir espai en el debat públic.