Aquesta Batalla monumental que ens ha ofert TV3 ha sigut un bon recordatori de la gran presència dels monuments i que ara ens queden lluny. És d'agrair, perquè com diuen els gestors culturals el patrimoni necessita les tres P: presència, protecció i pedagogia. Amb el magnífic programa he recordat, per contraposició, aquell temps de la meva infància quan un professor d'Història ens va portar a Sant Pere de Roda i només es veien les heures absolutes i encobridores; igualment, al castell de Montsoriu, ben colgat ja feia segles. Finalment tenim els monuments a la vista, que per això varen ser construïts.

Els monuments són testimonis d'uns instants -millor, segles- de la formació original d'aquest país. Cada monument es pot veure com un punt de lectura de la Història. Saber llegir els monuments, un repte de tota societat cultural, aprendre'n, i que la nostra geografia sigui oberta com una mena de vertadera escola d'adults, amb aquell lema tan esperançador d'«aprendre al llarg de tota la vida».

A la pedagogia dels nostres monuments hi ha una referència exemplar: és la lliçó que va deixar mossèn Cinto en el poema Canigó, quan es mira i presenta al lector la portalada del monestir de Ripoll: «La Bíblia al cor de Catalunya impresa, present, passat i esdevenir del món. Qui passarà per sota aquesta arcada, bé podrà dir que, en síntesi sagrada, el món, el temps i eternitat ha vist».

Alexandre Cirici Pellicer, historiador i crític d'art, va treballar intensament aquest tema d'ensenyar a llegir l'expressió dels monuments; ell tenia una predilecció per l'església romànica de Queralbs, al Ripollès; en el seu pòrtic hi ha una bona concentració d'escenes i figures que necessita un guiatge, per no quedar-se analfabet perdut, badant entre aquells capitells tan enigmàtics. Cirici ajuda el lector, tot observant que, així com la portalada de Ripoll es llegeix des de baix cap a dalt, el pòrtic de Queralbs es llegeix d'esquerra a dreta. I el llibre, breu, de Cirici Pellicer és un gran record de la visita, i t'has de llegir dues vegades la data de l'església: és de l'any 978.

Televisió de Catalunya, la teva, la nostra, etc., podria assumir aquesta tasca tan necessària d'ensenyar a llegir els nostres monuments, fer-nos entrar en el seu coneixement més enllà del farcellet turístic que ens emportem quan els visitem, apressadament. Llegir i entendre els nostres monuments formaria les beceroles de les seves singularitats i dels propòsits dels seus autors i artistes.

Ara que TV3 té totes les claus dels monuments i es belluga molt bé per naus, portalades, baluards i arxius, s'escauria que ja sense el guió de nervis de concurs i sense anecdotaris superficials, emprengués una feina de solidesa. (Si ara fos moment d'analitzar críticament Batalla monumental, potser s'hauria de fer observar que en lloc d'aquella anècdota del rodatge de Joc de trons a Girona -que ara ja fa massa escudella- l'espectador es mereixia veure, per exemple, la categoria del Tapís de la Creació sense passar-lo per la cuina).

La cultura general que tothom es mereix podria pensar en l'oferta inacabable dels nostres monuments, una oferta a ritme d'escola d'adults sota guiatge d'historiadors i pedagogs. Aquesta temporada que portem resclosits a casa, podem fer guardiola de projectes amb airejament. Quan tornem a ser lliures voldríem aprendre més coses dels monuments que tenim -tindrem- a la vista, amb un acompanyament audiovisual precís, metòdic, complet, segons l'estil de les grans realitzacions de la Televisió de Catalunya.