El 24 de juliol de l'any 1974, la tragèdia va colpejar la vida de Paul Kersey, reputat arquitecte novaiorquès que va veure com la violència i l'incivisme, personificats en una banda de criminals, van violar i matar la seva dona i van reduir l'activitat cerebral de la seva filla a la d'un ficus. Kersey, davant la falta de resultats d'una investigació policial en punt mort durant massa temps, va iniciar un viatge de no retorn. A partir d'aquell moment, malgrat haver estat un objector de consciència convençut contrari a la violència, va fer-se amb un revòlver i va començar a fer rondes nocturnes pels sòrdids baixos fons de la ciutat que mai dorm, amb l'esperança ?primer? de trobar els malfactors que van prendre-li la família, i ?en segon lloc? per vigilar que no es cometessin més crims. Va néixer amb ell, doncs, el concepte de «vigilant», la idea del ciutadà anònim que passava a l'acció per vetllar per la seguretat comuna amb la seva pròpia llei. De dia, per no despertar sospites, continuava excel·lint les seves coses friquis d'arquitectes, però en caure la nit s'enfundava gavardina beix de coll alt per repartir una justícia sui generis engreixada amb estridents frases lapidàries de l'estil: «Creus en Déu, oi? Doncs ara et reuniràs amb ell». Dolor i llàgrimes.

Cinc dècades després, Figueres ha recordat Kersey amb la creació d'unes nostàlgiques patrulles de vigilància veïnal al barri de l'estació. Si bé és cert que la formació ha arrencat amb la missió d'acabar, pel moment només a través de la intimidació presencial, amb els aldarulls constants que se solen donar al carrer, com baralles, gent fent les seves necessitats o la compravenda d'estupefaents, tot és començar... De fet, altres barris ja els han demanat que s'acostin a impartir presència a les seves zones. Des del consistori, però, s'ha relativitzat el problema censurant aquestes patrulles i relegant-les a qui correspon. Ben fet. «¡Que no estamos tan mal!», que als figuerencs ens agrada exagerar. Ni que això fos Barcelona! Qui no ha fet caca alguna vegada en alguna cantonada fruit d'una irrefrenable urgència estomacal? O qui no s'ha comprat un porret de res a la plaça del poble? A més, tot plegat han estat fets aïllats. Que a principis d'any, la policia desmantellés un cultiu de 734 plantes de maria, 2 quilos de cabdells, 330 grams de cocaïna i 40 d'heroïna en un pis del centre, o que, sense anar tan lluny, la setmana passada, al barri residencial del Culubret, es produís una baralla que va acabar amb un ferit de ganivet i trets contra un cotxe, són un seguit de malaurades coincidències.

Per si de cas, l'Ajuntament ha engegat l'entranyable campanya Figueres. Fem-la millor per acabar amb l'incivisme real, el de la incorrecta gestió de deixalles, de l'espai públic, de la convivència i de la mobilitat. Perquè tothom sap que l'incivisme dels més incívics se soluciona amb boniques campanyes adreçades a tothom.