Els dirigents d'ERC no estan acostumats a rebre pressió. Són especialistes en tot el contrari: exercir-la per aconseguir el que volen dels altres. Amb el resultat de les eleccions del 14-F, els papers han canviat i ara és ERC, com a guanyadora del bloc independentista, la que ha de prendre decisions i fer-ho sabent que necessita la resta de forces per assolir el que desitja. No és fàcil el canvi de paper. Ho era més enviar Marta Rovira a plorar-li a Carles Puigdemont que no convoqués eleccions i que fes efectiva «la república» l'octubre de 2017. La CUP no ho té gens difícil; segueix exercint el seu paper de pressionar i pressionar des de fora per forçar les decisions que li interessen. Junts per Catalunya s'ha acomodat ràpidament al nou paper perquè fins ara era la diana de les pressions. Segurament hauria volgut seguir essent-ho, però les circumstàncies són les que són i millor adaptar-se que morir. Junts i la CUP, doncs, en els seus papers, volen forçar ERC a acceptar un nou referèndum d'autodeterminació. El tercer després del 9-N i l'1-O, que van acabar en fracàs -especialment el darrer-, sense aconseguir allò que s'havia promès. Han passat els anys, hi ha dirigents a la presó, altres a l'estranger, les expectatives d'independència frustrades i ara tornen a plantejar un nou referèndum. O no han entès res o es pensen que els ciutadans som idiotes.
